Continuació


Doncs, va la senyora Vintró i parla de manca de previsió de les autoritats pel que fa a onades migratòries. Dóna una data clau (ja explicaré en clau de què): tenint en compte el que passava a la resta d'Europa, com a mínim feia quinze anys que l'arribada massiva d'immigrants estava cantada. Quinze anys. Chapeau. He de reconèixer que el sector administratiu en el que s'ha mogut l'esmentada senyora queda exclòs de tota acusació d'imprevisió (no és una ironia, no. El meu fill de deu anys quan no n'està segur, ho pregunta: és una ironia?). Des de finals de l'any 1990 que es va implantar, precedida d'una impressionant coreografia progre, la LOGSE. Sobretot a Catalunya, es va implantar a ritme d'infart; en Pujol, amb les seves temibles xiruques, en va fer bandera, la qual cosa no hagués deixat de ser sospitosa per a la progressia en cas que hi hagués hagut, en aquest sector, progressia no instal.lada en càrrecs oficials o a punt de fer el salt i l'assalt des de primària i FP als palaus hivernals, aristocràtics i avorrits dels instituts de batxillerat; cal, aquí, destacar un sector menut, menut, quasi a escala d'entomòleg, però ben curiós dins de l'esmentat moviment progressista: els pedagogs. Els pedagogs van passar de no ser ningú enlloc a tenir-ho tot pagat (pioners d'allò que un dia s'esdevindrà amb tot els catalans arreu, segons vaticinava en Francesc Pujols) i ben pagat. Resultat final, i torno a la Vintró: els instituts del nostre país són, sobretot (i sobretot encara on més falta farien), centres assistencials. Que no s'han d'assistir els nois immigrants? I tant que sí; a l'igual que cal atendre totes les altres problemàtiques socials. ¿Que no han de tenir accès a un ensenyament públic de qualitat, amb un bon pas garantit a la universitat, tots els nois, de qualsevol origen i situació, que vulguin i puguin estudiar? No contesto; només una dada, però: a Catalunya ja és oficial, no tenim Conselleria d'Ensenyament. Ara n'hi diuen d'Educació. Si no et fa mandra fer-te amb una lupa, pots veure com les espècies i subespècies de pedagogs ho celebren, amb tots els gastos pagats.

Em feia por encetar aquest tema per dos motius. Primer, perquè un cop començat no me l'acabaré mai, és a dir que continuarà. Segon, la taquicardia; ho he anat trampejant, gràcies. No em queda esma, però, per a l'anunciat González, Felipe González. Un altre dia.