Començo una pàgina personal en una tarda esplèndida. Evidentment, m'agrada escriure. Evidentment, encara no sé si m'agradarà escriure a través d'aquest mitjà, que no controlo. Internet és, per a mi, un univers llunyà i obscur que em recorda els laberints de Borges, que em fa palès el vertigen de l'infinit.
Evidentment, m'agraden els límits dels fulls dels quaderns, la seva textura. Els límits físics del món: aquesta tarda de sol suau, una línia de mar en calma, les veus del nens que juguen al parc..., un món que abasto amb la mirada.
No així el meu pensament, però, que divaga per espais que no controlo, topant de cap amb una o altra paraula, amb una o altra imatge. Cec, l'envio a pasturar per prats virtuals d'herba improbable.