Una pel.lícula

"Allò que cerques és un món millor, un temps més bell" (Hölderlin). Tal vegada és això el que em fa decantar cap el passat i, amb la imaginació, passejar-me per un món aproximadament decimonònic, vagament britànic, idíl.licament burgès. Un món habitat pels personatges de "El cas Winslow". L'he tornada a veure a casa i m'he tornat a emocionar. És un homenatge a un ideal (què, sinó?) de vida il.lustrada i amable, confortable i sòlida. La ironia s'hi empra amb la delicadesa amb què es palpa una peça de porcellana, no per a fer mal, sinó per a acariciar la intel.ligència. L'honor encara s'asseu còmodament al sofà principal de l'estança. L'aire és lleuger però mai veloç, fins i tot l'amor arriba pausadament, educadament. I, malgrat tot, la casa familiar ja es veu amenaçada, des de dintre mateix, per tots els elements que, amb el temps, han fet estralls: la intrusió en la vida privada dels mitjans públics, la cridòria que generen, la velocitat amb què es publiquen i s'escampen; la llum d'allò públic que ho enfosqueix tot,com advertia Heidegger. "Vocinglero" és una paraula horrible de contingut i de sonoritat, que no sé com traduir, no en trobo cap de tan lletja i tan justa per referir-me a la nostra època.

Apago el DVD i encenc la televisió. I és l'horror qui s'asseu al sofà de casa. Recordo el crit de Munch.

Pregunta per als espectadors:
¿Han de censurar les imatges violentes els mitjans de comunicació?

SÍ...
NO...

%resultats percentuals...