Taxinòmies

Gràcies al blog quaderns.net , vaig a parar a un article que parla dels Weblogs. Un blogger guanyador d'un premi, li fa saber a l'articulista que:

El perfil del blogger sol ser el mateix: Una persona o grup de persones que dominen molt un tema i que es dediquen a compartir els seus coneixements... També hi trobam aquell qui escriu contes, aquell qui explica la seva vida (aquests solen esser adolescents de 15 anys), aquell qui parla només d'un grup de música o qui hi penja fotografies; aquell que fa política; aquell que s'organitza socialment, etc. I així ad infinitum.

M'ha recordat l'inici del prefaci de Foucault a Las palabras y las cosas ; i m'ha fet riure. El cito:

Este libro nació de un texto de Borges. De la risa que sacude, al leerlo, todo lo familiar al pensamiento -al nuestro: al que tiene nuestra edad y nuestra geografía-, trastornando todas las superficies ordenadas y todos los planos que ajustan la abundancia de seres... Este texto cita "cierta enciclopedia china" donde está escrito que "los animales se dividen en a) pertenecientes al Emperador, b) embalsamados, c) amaestrados, d) lechones, e) sirenas, f) fabulosos, g) perros sueltos, h) incluidos en esta clasificación, i) que se agitan como locos, j) innumerables, k) dibujados con un pinzel finísmo de pelo de camello, l) etcétera, m) que acaban de romper el jarrón, n) que de lejos parecen moscas.

.


Existeix encara un pensament que tingui una edat i una geografia?
Dins dels animals-blogger, jo mateixa, em situo en a) perquè sempre hi ha algun Emperador, ai las; en h) per restes persistents de lògica; en m) perquè sí.

No sé si em tranquil.litza o em neguiteja pensar que "el perfil del blogger sol ser el mateix", si bé és cert que això dóna consistència a l) i fa menys inquietant g).