Mig veient la tele, enxampo un miting del Partit Comunista Espanyol. París, any 71. La Pasionaria crida, recent transportada des dels rigors moscovites del seu rigorós exili. M'entra una mena de yu-yu. Els responsables del reportatge eren nostrats; de l'heroic antifranquisme català. Ara, parlen des d'un reportatge postfranquista clarament destinat a recuperar la memòria històrica. Parlen des de la nostàlgia. Això de la transició no va anar prou bé. Ara no hi ha cinema independent ; ni públic, no hi ha. No-res. El malèvol mercat s'ho menja tot.

Em pregunto si els comunistes d'aleshores són ara ex-comunistes. Què són? Algú ens ho hauria d'explicar.