Torno a les finestres virtuals després d'una breu absència. Remenant entre blogs i comentaris, topo amb un cert ambient escalfat, de picabaralla. Un inici de desencís i d'avorriment, com quan tornés a llegir un escrit propi oblidat en un calaix; potser en un altre temps t'havia semblat bo. ¿Què ho fa que el món virtual s'assembli tant al real? Pregunta retòrica. Tanco els porticons.

Avui, l' Avui publica un article que també subscriuria. És d'aquesta noia, la Rahola, que ni em cau bé ni malament, amb la qual, a vegades coincideixo. Parla de totalitarisme, i em sembla un tema adient sobre el qual tots plegats hauríem de parlar. Parla de la decadència d'Europa, una qüestió que també, darrerament, és en boca d'en Pujol. En Pujol és un estadista sense Estat; és a dir, potser hauria estat un bon estadista, ai las. "Dios, que buen vasallo si hubiere buen señor" (o era a l'inrevés?). El vaig veure no fa gaire a un Millenium, cruspint-se en Gorbachov. Certament, en Gorbi està gagà o gogò; em sap greu, aquest home sí que m'havia caigut força bé; cal tenir pebrots per deixar de mentir sistemàticament, encara que sigui a les acaballes, a la recta final de la gran mentida totalitària.