La monarquia

Fa temps que va quedant clar. Mentre els de la casa reial segueixin essent tan aclaparadorament llestos, els republicans no hi tenim res a pelar. Quan tothom tenia en ment la imatge -la mateixa imatge, clavada. Tothom- de platges paradisíaques i de cabanetes luxoses i nits luxorioses... i tot pagat per la nostra butxaca, si es que son unos zánganos, i, saps el que em costa anar-me'n a Bali, a mi, aquest estiu? Un ronyó, em costa. Sí? Doncs, un ull de la cara això de Isla Mauricio... Quan tots, mutilats i emprenyats, ens disposàvem a elevar la mirada cap a Ells (sobretot Ell) i evocar un cert tam-tam i ratataplam de guillotines... Patam, Cuenca. Patapam, Teruel (que también existe) i La Pilarica. Patum i traca final, Euskadi.

En dues paraules: Im, pecable.


A casa meua (tots separatistes), ja ho deien; des de ben petita, que ho sento dir: si són més espavilats que nosaltres és lògic que ens manin.