D'un tal Salvador Cardús (La Vanguardia,14-4-04):
Para que un "encaje" catalán con España deje de ser, como hasta ahora, un "encajonamiento" forzado sólo cabe una salida final: que la vinculación de los catalanes con España, la que sea, resulte de un acuerdo entre iguales que se fundamente en el reconocimiento de sus respectivas soberanías en un marco europeo y mundial de interdependencias .

Déu n'hi do. Una interessant "petició de principi". ¿On trobarem una Catalunya sobirana que pugui acordar, d'igual a igual, amb Espanya la mútua pertinença a Europa i al MÓN (!!!)? Les Corts espanyoles ens la regalaran, suposo. I llavors, ¿per a què collons (perdò) necessitaríem encara encaixar dins d'España? No, de fet, llavors, ja parlarem de vincles, d'uns vincles estrets entre pobles que han compartit i encara comparteixen...,etc.

¿De què parlem quan parlem d' "Estat"? No, si de fet ningú en parla; goita: Catalunya, España, Europa, Món, Univers; o bé: sobirania, independència, interdependència, autodeterminació...