Després de tanta vida bucòlica, vaig al cinema. El regreso . M'avorreixo. "El que conmigo va" (la fòrmula, la manllevo a en Muñoz Molina) també s' avorreix. Compartim, estoicament, el tedi i cap dels dos recrimina a l'altre l' haver descartat, alegrement, la comedieta americana de la sala veïna. Som al final de les vacances. L'ambient psìcològic és ensopit. Comparteixo badalls.
Sovint se sent a parlar d' incomunicació; és un lloc ben comú . Però, el problema, el problema de veritat que ningú no sap explicar-se. és just el contrari.