Discrepàncies



Hi ha un autor que he descobert fa poc, alhora que el descobria tot el món arran del Nobel. Coetzee. He llegit diversos llibres seus i em sorprèn la lluminositat acerada, la seva duresa. Llegeixo una ressenya que parla de tendresa, d'uns personatges salvats per la tendresa. No ho copso enlloc. L'elegància i sobrietat de la seva prosa, que ens apropa a la perfecció, a una impressió de perfecció, fa que l'assocïi a la Yourcenar de Memòries d'Adrià . Tots dos, implacables. Coetzee amb estocada final de gran mestratge. Quins finals, els d'en Coetzee! Parla de la desemparança, com ho feia Rilke, a qui segur que coneix molt bé, però sense creure que justament d' aquí ens vingui la salvació. És el felí engabiat que, quan ens atrapa amb la mirada, ens clava les urpes.


Vaig a veure una pel.lícula anglesa, "Tot o res". Al programa garateixen drama trufat de llampecs còmics.
Ho tinc difícil per recordar una pel.lícula més brutalment trista. Em recorda una mica a Bergman, despullat de tota parafernàlia burgesa, sense ironia selecta, sense "enginy". Un Bergman de la "working class". ¿Per què viu tan sòrdidament la classe obrera anglesa? No és una qüestió purament econòmica. No només. La pel.lícula no tracta de reivindicar res, llevat de l'amor, algun rastre d'humanitat. Potser hauríem de començar per aquí. Meravellosos, els actors.