De l'horror, no en parlaré. De política, molt poc. Tinc el cor encongit i procuro mantenir el cap clar.
Això del terrorisme islàmic a Europa era del tot previsible; tot just acaba de començar. Em desborda, en canvi, la reacció histèrica d'una part de la ciutadania més nostrada. Ni un minut de silenci. Molt poca reflexió. Consignes a través de telèfons mòbils, cridòria, gresca..., tot plegat, "pijotades" massives, per bé que, sortosament, minoritàries. Per acabar, una pinzellada breu: en Pujol va poder manifertar-se ben dignament, a la capçalera, a Madrid.

La maduresa ciutadana de Madrid deixa admirat tothom, arreu. Tot homenatge es queda curt.