Casualitats (en homenatge a Ratzinger, que ha fet de la reflexió entre fe i raó el centre filosòfic del seu curt papat)

L'Adéu del Papa m'ha atrapat llegint l'opuscle de Carl Schmitt,<Catolicismo romano y forma política.
En destaco un pràgraf sobre la racionalitat de l'Església, que depèn, històricament, però també en essència, de la institució, sempre tan criticada pels bonistes.

En la lucha contra el fanatismo sectario, la Iglesia siempre se ponía del lado del sano uso de la razón, reprimiendo durante toda la Edad Media, como muy bien ha mostrado Duhem, la superstición y la magia. Hasta Max Weber constata que el racionalismo romano sigue viviendo en la Iglesia, y que ella supo superar magníficamente los delirantes cultos dionisíacos, el éxtasis y el ahogamiento en la contemplación. Tal racionalismo radica en el carácter institucional de la Iglesia y es, esencialmete, jurídico; su gran aportación consiste en haber hecho del sacerdocio un oficio, pero esto, a su vez, de un modo peculiar.  El Papa no es el profeta, sino el representante de Cristo. Una configuración así mantiene alejado todo el salvaje fanatismo de un profetismo desenfrenado.

 

Òbviament, encara estem amenaçats pels deliris de tot tipus de profetes.

 

 

 

Interessant article

Encara que no pretengui ser l'antipolític per excel.lència, l'audàcia del nostre President només se sosté en la multitud que va assistir, de manera civilitzadíssima, cal remarcar-ho, a la manifestació que ell mateix havia promogut. Vull dir que tota la política de trencadissa amb Espanya pot ser, sortosament, discutida perquè és discutible. La manifestació del 11S és indiscutible.
-I la manifestació?
-Ah. Doncs sí, no va ser banal ni és obviable. Però seria qüestió de no fer-la fondament perversa.

Nosaltres, que sempre som tan bons que som els bons

He rigut molt

Gràcies Llovet. Calia.

En la mort de Carrillo, encara


Sobre Nin, acaba de morir la última persona que podía contar lo que hicieron con él. Después de Carrillo ya no hay nadie que haya asistido a la tortura y muerte de Nin. (paraules pronunciades per Gabriel Albiac a la tertúlia de Federico Jiménez Losantos)

No m'atreveria a dir que Carrillo va presenciar el fet. Hi havia, llavors, molta feina i caldria, suposo, repartir-la. Que sabia amb exactitud què havia passat, això sí.

Aquellos viejos chalados en sus locos cacharros ideológicos. Se'ns moren tots. Enterrem-los, i que ens deixin en pau.

I en Comorera?

Ara són capaços de fer-ne un líder de la causa, la qual cosa quasi posa de manifest que no n'hi deu haver, de causa, en una terra tan despistada pel que fa a la seva història.

Des de mèxic (septembre del 40), Comorera escriu un article d'un stalinisme ferotge i cínic davant del pacte Hitler-Stalin,i, a la vegada, d'un catalanisme gens ambigu:
Contra la guerra imperialista y por la liberación social y nacional de Cataluña.
També, en el mateix article, s'hi pot llegir atacs a la República per la qüestió catalana. La República no va permetre a Catalunya ejercer el derecho a la autodeterminación.
Acabada la segona guerra mundial, es produeixen unes brutals depuracions stalinistes en el PCE i el PSUC a l'interior. Es donaven ordres de revisar les biografies dels "sospitosos" per poder trobar-hi la "causa primera de la traición", la qual cosa es concretava sempre en la pròpia nissaga, en l'"ambient familiar" corrupte i perjudicial.
Comorera, pequeño burgués nacionalista, deia Fernando Claudín (cal afegir que nacionalista s'equiparava a titista), ja a l'interior, visquent-hi durant tres anys en clandestinitat, abans no l'enxampés la policia franquista (del gener  de 1951 fins a la seva detenció el 9 de juny del 1954)va ser durament atacat per la seva pròpia família a les oprdres de Carrillo:
La seva filla, Núria Comorera: El mismo día que nació el traidor Comorera, murió mi padre (París, 21 de març de 1950).
El seu nebot i alguns amics: Comorera ya adolescente era un enemigo que cruzaba mares y océanos al servicio del imperialismo.
Se sap que Comorera va entendre ràpid que li havien aplicat el "Protocol M", és a dir, sentència de mort del Komintern. Sel va acusar d'entrar a Espanya per denunciar a en Gregorio López Raimundo, que també estava a l'interior. Quan cau López Raimundo, Carrillo acusa públicament Comorera, "el traidor".
López Raimundo va ser sentenciat a 4 anys de presó; curiosament,  el seu delator segons la propaganda brutal (vegi's els Mundo Obrero de l'època), és a dir Comorera, va patir una sentència  de 30 anys.

Comorera va morir el 7 de maig de 1958 d'una bronconeumònia, a la presó de Burgos.

(Notes preses durant la lectura del llibre sobre la història del PCE, de Gregorio Morán)

Dilueix i venceràs

Sobretot, molta atenció a les classes menys afavorides. Gramàtica pedagògica. Per què la gran majoria de pedagogs idiotes són catalans?