dissabte, de març 17, 2012

Un món llunyà

Acabo de llegir un article a La Vang de paper que m'ha semblat una reflexió, per fi, intel.ligent sobre la llengua i la immersió, i sobre política, per tant. No coneixia en Jordi Graupera; pèssim senyal; començo a no conèixer la gent que sobresurt al món; l'altre dia, per exemple, al cine: caram! qui és aquest actor (a Drive) magnífic?  M'ha costat de trobar, l'article, que, a més, s'anuncia com a II; és a dir, hi ha l'I, que encara no he llegit; l'enllaço a través de Twitter. Sort en tinc de les noves xarxes socials.

8 comentaris:

Gregorio Luri ha dit...

Cal tenir present en Graupera. Està als USA i l'espera -n'estic segur- una brillant carrera política a Catalunya.

claudio ha dit...

Por si le interesa, tiene blog.

http://jordigraupera.cat/

lola ha dit...

Doncs sí, el seguiré. Gràcies amics.
Ja entenc que la conclusió de l'article és la independència política i jo no crec que Catalunya tingui volada política al marge d'Espanya, però està molt ben argumentat.

Júlia ha dit...

Ja fa temps que em passa això que dius, i ara que estic jubilada, encara més, sort de les xarxes, evidentment, a mi també em va sorprendre aquest actor a Los idus de marzo, no he vist Drive,i aleshores em van explicar que era el mateix, crec que se'n parlarà.

lola ha dit...

Sí, és curiós, Júlia, i a la vegada ben natural: canvi generacional. Però, sembla que tot el que em passa em porti, en el meu cas, a fer-me conscient d'això de l'edat. I és que sospito que, en el fons, no m'ho acabo de creure, que sóc tan gran.

Com li diu Giamati en "Els idus", aquest noi té un rostre lluminós. Un somriure que, per contrast a Drive (molt violenta però molt estètica) sobretot, em va meravellar.

Les xarxes seran a la meva vellesa el que va ser la televisió per al meu avi: una quarta dimensió fascinant.

lola ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Teresa Amat ha dit...

Ja veig que he d'anar al cine més sovint; hi vaig poquíssim: m'heu fet buscar aquest actor, que no sé on he vist, però l'he vist i sé que m'ha agradat.

El Graupera és intel·ligent i interessant, però depèn del dia. És molt feliç a NYC, em sembla (quina enveja, per jove i per NY). Però sí, és dels pocs que es fan llegir.

lola ha dit...

Teresa, si no has vist Drive, ves-hi, que t'agradarà molt, quasi que n'estic segura. L'actor s'ho val. Una amiga em diu qe l'ha vist en una comedieta i que també dóna la talla.
Segurem el Graupera, doncs.