diumenge, de desembre 25, 2011

Hi ha vida després de la mort?

 A en barbeta darrerament li ha crescut barba, trobo. Acudit fàcil, ja ho sé, i no estem per gracietes. En tot cas, o els polítics que governen (no és un acudit) casa nostra fan passes de gegant per cremar calories supèrflues, o noto a l'ambient que els que es cremaran seran ells, i molt ràpid. La indiferència, quasi somnolenta, amb què va tractar l'enervament de la Catalunya oficial el nou president de l'estat, necessita una resposta sinuosa i assossegada per part de Mas. Aquests nois, els millors, ja han demostrat sobradament que són les "hienes", ara cal que certifiquin algun grau de parentiu, per remot que sigui, amb els "guepards".


Hi haurà vida després dels morts?

 Amaiur sembla disposat a ser finolis en política; l'edifici de la lendekaritza és de línies senzilles alhora que elegants, molt elegants, i el roig furiós de la sang no li escau. La burgesia basca està curada d'espants, potser per això el seu elitisme és rude, de pedra picada; no els ho posarà fàcil. Em pregunto si els abertzales es van permetre de dir no a la barroera Erc, la qual, de moment, no ha decebut els seguidors en entrar a l'hemicicle fent un joc de cadires (i perdent-lo) propi dels Marx. I dos ous durs, si me'ls deixa a bon preu.

3 comentaris:

Gregorio Luri ha dit...

El caso es que la Generalitat sabe que no puede sacar la emisión de deuda que tiene aceptada porque, simple y llanamente, no la colocaría y eso la coloca, efectivamente, al borde de.... ¿de qué?.

lola ha dit...

Del desastre. I, ara que ho dius, hi havia deute col.locada, i ja per pagar, d'en Montilla, si no recordo malament.
Però haurien de donar la cara, no? Certa altura èpica, retallades en els "lujus" (que deien les àvies) institucionals, i no aquests tripijocs amb nòmines i extres de Nadal. Veig a la gent ja força espantada i bastant emprenyada amb els de casa, i no tant amb Madrit.

lola ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.