Les conclusions
Escoltes algú, la primera vegada sense saber-ne res, i penses, està dient tonteries. Van passant els anys i de tant en tant pares l'orella i penses, continua dient tonteries. Finalment, en algun moment de factura cridanera, el tornes a sentir i, per fi, conclous: És tonto.
divendres, de juny 17, 2011
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
Lola: El que passa és que tu no entens això de "las semillas rizomáticas de una nueva política". La clau de tot és Deleuze, pel que es veu. A mi també em semblava tonto, tout court, aquest senyor, però ara, desprès d'aquesta revelació conceptual, he de reconèixer que m'he quedat sense adjectius.
Reconec, Gregorio, que, amb el primer cafè del dia, això dels rizomes m'ha fet saltar algunes neurones, com quan salten els ploms per sobrecàrrega.
Com els hem de veure! Això de què els "joves" t'escoltin, això de fer el jove sempre, contra tota evidència, deu ser engrescador.
Largo ai giovani!
No he entès mai el valor 'intel·lectual' que se li suposa a aquest senyor, segons ell fins i tot el maig del seixanta-vuit va ser, més o menys, obra seva. Però vaja, els bojos fan bitlles, ja m'agradaria cobrar el seu 'catxet' a mi, així que, qui sap, potser és enveja... en tot cas si el senyor Luri que és filòsof comparteix valoració començaré a pensar que la tonta potser no era jo...
He eliminat els comentaris pel fet que se m'havien triplicat (?), potser han estar els rizomes boicotejadors...
Quina il.lusió, Júlia. Set comentaris, em surten. Bé, la veritat és que tinc el blog sota mínims.
Aquests tontos espavilats, encara m'emprenyen més. No sé si és el cas d'en Castells, a qui, al capdavall, no he seguit gairebé gens. Però, n'hi ha molts que continuen defensant unes coses... Mare de Deú, és impossible que encara se les creguin. Pur cinisme, en molts casos.
Publica un comentari a l'entrada