paraules

dimarts, de maig 10, 2011

Pilar Rahola

La primavera musulmana i els primers xàfecs.

Geococcyx ha dit...: Lola, ens podem congratular mútuament que ja ho havíem avisat :b La Rahola parla també dels cristians a l'Orient Mitjà, que estan en franca desbandada a uns quants països. Em fa gràcia que l'últim incident a Egipte ha estat qualificat de "violència sectària", que vol dir tantes coses que no vol dir res, quan sembla que era l'enèsim atac contra la minoria cristiana.; 11 de maig del 2011, a les 2:40
lola ha dit...: A casa deien un refrany que jo detesto i no l'empro mai, però vinga, s'ho val: "Que no ens agafi amb els pixats al ventre."
Doncs, això, com a mínim havíem previst el perill, que ja és molt dins de l'eufòria general.
Això dels cristians és terrible. A Iraq em sembla que també van molt maldades.
I jo també m'hi havia emprenyat, amb l'etiqueta "violència sectària" als nostres mitjans.; 11 de maig del 2011, a les 14:11
Geococcyx ha dit...: 2 esglésies en flames = "Violència sectaria": no et pensis que sigui només la premsa d'aquí. Al NYT: "sectarian tensions", "sectarian violence", "sectarian clash"...; 12 de maig del 2011, a les 6:10
lola ha dit...: A Occident semblem tontos. Reaccionarem tard i malament.
Avui he tingut a les mans el darrer llibre de la Rahola, un dia d'aquests el llegiré, em temo que fa feredat.; 12 de maig del 2011, a les 8:34