Més neocon que mai
Tampoc sé qui és el tal Portero, però l'anàlisi em sembla bona. Sí, escriu a LD, però és que... No sé què em passa, doctor... Em sento més neocon que mai. De fet, és fàcil: mai no he sigut neocon. Però, no té preu el que està passant.
dissabte, de març 19, 2011
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Jo tampoc sabia res d'aquest Portero, Lola, però tocar-hi, hi toca, en aquesta qüestió. Trobo d'una claredat meridiana això: "Los rebeldes no son más demócratas que los fieles a Gadafi", que també es pot aplicar, en bona part, a la "revolució" egípcia (salvant tots els "matisos diferencials" Mubàrak-Gadafi).
Per altra banda, em faig creus de veure com els "noalaguerra" quan l'Iraq ara s'exclamen perquè Europa i el EUA no intervenen a Líbia. En què quedem? no era un assassí Bush (i Blair i Aznar de torna), aleshores? O és que Obama per definició no podria ser-ho, si fes el mateix? Etc.
Exacte, Terersa, un llarguíssim etcètera. Al.lucino mones amb l'opinió pública d'aquest país. Ens porten a intervenir a les portes mateix de casa, sense que el de la Moncloa es dirigeixi al país per donar cap explicació mínimament coherent, ni que sigui mentida...
Via Barcepundit he trobat això, que acaba d'il·lustrar la qüestió. Sort que n'hi ha alguns, encara que pocs, que van més enllà dels tòpics.
Bona nit!
Bóníssimes, la informació i l'anàlisi. Gràcies Teresa. Que Déu ens agafi confessats. A casa sempre deien allò de "Els moros, que els mati Déu, o sinó perquè els fotia", que deu venir de les guerres d'Àfrica. Quasi estic per dir el mateix. Escolta, que pesats... (una mica de frivolitat, sempre va bé)
Publica un comentari a l'entrada