dissabte, de març 26, 2011

Magnífica

De les millors anàlisis llegides darrerament (via Barcepundit)
Publicado por los

11 comentaris:

Geococcyx ha dit...

Ja hauràs vist que darrerament sóc seguidor de l'Anna Grau. Tot i així, trobo que aquí pasteleja una mica i fa afirmacions que no se sap si són meres opinions o si es basen en informacions que ha arreplegat com a periodista als EUA. Per exemple, tan ingenus eren el Bush i companyia quan es ficaven al vesper iraquià? En tot cas,... visca la Grau!

26 de març del 2011, a les 6:03
lola ha dit...

Acabo de cartejar-me amb una amiga, a qui li havia enviat un article de la Rahola, a qui es veu que odia profundament, i m'havia contestat -ja passa- amb caixes destemplades.
La Grau li ha agradat, aquí. I es pregunta per quina estranya constel.lació la Grau no té el predicament i l'èxit (per terra, mar i aire) de la Rahola. Li he respost: "Jo encara diria més, la Grau em sembla molt més guapa que la Rahola", la qual cosa és francament fàcil.

Home, escriu al blog. Entenc, potser equivocadament, que s'hi valen opinions i reflexions mes de caire personal, a banda d'informacions. Jo crec -opino- que sí, que la colla de neocons van pecar d'ingenuïtat, tot i donar-se-les de grans estrategues. Ara bé, ja veurem si l'estrategia d'explosió controlada per Occident del món islàmic (que semblava inamovible), a la llarga, no semblarà més lúcida que no pas el que està passant ara. O controles tu allò que ha de passar, o, potser, passarà igualment contra tu. "A verlas venir", amic meu.

26 de març del 2011, a les 6:19
Geococcyx ha dit...

És clar, que s'hi valen opinions i fets. En aquest cas és difícil entrar en tan poc espai a documentar la psico(pato)logia de tota aquella tropa. De la Rahola i la Grau... la primera té una llengua ràpida i esmolada i un "desparpako" que no té la segona (ni cal que tingui). Del físic, no hi ha color, però això no ho hauríem de dir...

26 de març del 2011, a les 6:56
lola ha dit...

Bé, a les senyores se'ns permet més que als senyors, de comparar físics femenins; i era en corresponèndia privada... Però, no em cabia cap dubte que vós, Geo, hi estaríeu d'acord.

26 de març del 2011, a les 7:29
Teresa Amat ha dit...

Permeteu-me ficar la cullera a la vostra salsa frívola (ei, benvinguda!): no exagereu, home i dona, ni sigueu cruels: la Grau té a favor seu la joventut, sí, però la Rahola tampoc diríem que és lletja, no?
Ara "en serio": a mi també m'agrada el "desparpako" raholià, a vegades, i a vegades també hi toca molt. Quant a la Grau, fa anys que és lúcida, aquesta mossa. Recordo que quan l'Iraq va tenir la valentia (s'havien de tenir ben posats, per fer-ho enmig dels guerrers noalaguerra) de defensar la intervenció amb arguments ben raonats.
Geo, jo crec que escriure dels dels EUA no li perjudica el seny, ans al contrari. I sí, com la Lola crec que té raó sobre això de la ingenuïtat de Bush jr.

26 de març del 2011, a les 12:31
lola ha dit...

Benvinguda Teresa. La Rahola hi toca. I tant que sí. Però la trobo histriònica en tot.
La Grau, jo també la vaig descobrir com a veu discordant a la guerra d'Iraq. Després l'he seguida poc.

Frivolitats: d'això...la indumentària de la Rahola, a vegades, és...no sé...Com t'ho diria?

27 de març del 2011, a les 0:19
Teresa Amat ha dit...

Extremat hortera? :-)

27 de març del 2011, a les 3:48
lola ha dit...

Clavat, Teresa. Molt i molt

27 de març del 2011, a les 4:20
claudio ha dit...

¡Eso sí que no!
Vale que las mujeres sean ya consideradas más inteligentes, más sensibles y más todo lo demás.
Vale que a los varones se nos considere unos tontos sin remedio, ante los que sólo caben la resignación o la impaciencia.
Vale todo eso.
Pero ¿ahora se quiren quedar con el monopolio de lo políticamente incorrecto? Por ahí si que no paso.
Y es que, la verdad, ceder en algo más ya sería de un paternalismo ofensivo.

27 de març del 2011, a les 4:26
Geococcyx ha dit...

Ui, aquí ha seguit el diàleg, i jo perdut per Barcelona i pel ciberespai. Teresa, la Rahola hi toca, i és molt llesta. No la segueixo a la TV, de manera que he de jutjar pels seus articles que no són, crec, tan histriònics. No penso que escriure des dels EUA li perjudiqui el seny l'Anna Grau, ans al contrari. I la "sana" enveja que li tinc: viure a Nova York i (em figuro) guanyar-se la vida escrivint. La meva quota d'incorrecció política la vaig cobrir ahir, i per tant ja no parlaré del vestir de Pilar Rahola ni de les edats de les senyores ;D

27 de març del 2011, a les 7:29
lola ha dit...

Claudio, al igual que la libertad en los 60, la incorrección política no se da, se quita (en magnífico "rodolí", veo). Así que...¿Por cuál de ellas se inclina usted?
He de decir que, en casa, siempre que sale un "ellas" cualesquiera, mi marido responde como un autómata, Charlize Teron. Y mi hijo, el niño..., piensa que Una Thurman es una diosa. Claro, yo voy, me embozo en el blog y hablo de la Rahola... Y a eso le llaman discriminación positiva, creo.

Geo, com deia Wittgenstein en conclusió cèlebre, d'allò que no es pot parlar, s'ha de callar, (va per les edats de les senyores)

27 de març del 2011, a les 8:21

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)