dilluns, de març 07, 2011

'
Publicado por los

9 comentaris:

Geococcyx ha dit...

Quina por. Això també és memòria històrica. I és el primer cop que sento a dir "terrorista" en sentit laudatori: "los mejores terroristas dela clase trabajadora".

8 de març del 2011, a les 2:25
lola ha dit...

Sí, i cal tenir en compte que era llavors el Ministre de Justícia.
(!!!)
En el llibre sobre Companys, l'Enric Vila, els anomena, a ell i a un parell més, Durruti per exemple, "psicòpates". Em sembla un diagnòstic força encertat, clínicament ajustadíssim.
Ai, la memòria històrica... Potser que comencem a enterrar els morts i a no deixar-los sortir a fer el fantasma.

8 de març del 2011, a les 2:45
Geococcyx ha dit...

Fixa't que diu "cuando después de la República salimos de los presidios" (minut 02:32). Després de la proclamació de la República, devien sortir de la presó. Però ell ho converteix en "después de la República". Lapsus freudià? La República era una cosa que va passar el 14 d'abril del 1931? Pobra República.

8 de març del 2011, a les 9:41
lola ha dit...

Exacte, una cosa que va passar i de la qual ells es van aprofitar, com qui agafa el tren per anar més depressa a l'abisme.
No m'hi havia fixat, Geo. És tot un resum històric.

8 de març del 2011, a les 11:07
Júlia ha dit...

Fa basarda, la veritat és que em vaig llegir les seves memòries i a més de mal escrites també fan molta por.

El que em fa ràbia és que no es pugui dir les coses pel seu nom i parlar amb objectivitat d'aquests personatges, Companys inclòs. Per no parlar de Líster a qui Machado va dedicar un encès poema que és a la cota de la Serra de Pàndols. El llibre de Vila és interessant però cau en un defecte evident, no cita fonts ni documents i moltes coses que potser són certes queden en etèries opinions, cosa que li ha costat moltes crítiques i també silencis interessats.

Hi ha també opinions dels qui el coneixien que el consideraven el que avui diríem un 'pijo', un poll ressuscitat, vaja. No va treballa gaire. Ja és veu com vesteix,per cert.

Em sap greu per la gent de bona fe que conec que els va fer cas i que encara defensa aquests 'pájaros'.

8 de març del 2011, a les 12:15
lola ha dit...

Era temps de sang i, per tant, de sanguinaris, Júlia. Tants i tants. Recordo ara l'André Marty, que va organitzar les Brigades Internacionals, i era conegut com el "carnisser d'Albacete"... En fi. Pobra República, certament.

A mi, En Vila m'agrada força perquè se la juga; el trobo intel.ligent, fa l'efecte que percep bé la realitat quan no es deixa endur per les pròpies dèries. De fet, em sembla que el critiquen també etèriament, sense rebatre-li a fons res. Molts que pretenen ser molt objectius i científics, però no diuen res de personal, i manipulen a cor què vols, també.

El meu homenatge, per fer-ho solemne, a tota la gent de bona fe. De fet, hi va haver una corrent anarcosindicalista honesta i respectable. Seguí, molt abans. I quan la guerra, Peiró, per exemple.

8 de març del 2011, a les 14:06
lola ha dit...

Ah, tinc "El eco de los pasos" a casa. No les he llegides senceres, però n'he llegit el suficient per tenir clar el personatge, em sembla.

8 de març del 2011, a les 14:08
claudio ha dit...

¡Vaya documento!
Me he animado por él a repasar libros de la guerra civil. Payne apenas nombra a García Oliver y es referido a Asturias, y Preston, lo sospechaba, al único García que cita es a Lorca.
Thomas otra vez muy bien. Así, menciona la confesión de GO a Cyril Connolly (en The condemned playground) de que 'pretendía eliminar la bestia que hay en el hombre'.
Y lo califica como un anarquista 'realista', sobre todo una vez en el gobierno: nombra a Melchor Rodríguez director de prisiones, regulariza la justicia y organiza eficazmente las escuelas militares. Por último, párrafos de otro discurso, éste de 31 de enero del mismo 37: '...Cuando las relaciones entre los hombres sean las debidas no habrá necesidad de robo ni de matar...¿Quién es capaz de decir que no va a robar obligado a ello para dar de comer a sus hijos y para comer él mismo?...El hombre no procede de Dios, procede de la caverna, de la bestia...La justicia es algo tan sutil que basta con tener corazón para interpretarla.'
Thomas, con mesura británica, lo califica como 'el discurso más extraordinario que jamás ha pronunciado un ministro de justicia'.
Si este era moderado, no me imagino un youtube de Manuel Escorza.

9 de març del 2011, a les 8:21
lola ha dit...

También es conocido el discurso que, viniendo expresamente de Madrid, dió por radio el 4 de mayo del 37, para frenar la sangría:
"No cultivéis en este momento el culto a los muertos. Que no sean los muertos, la pasión por los muertos, de vuestros hermanos caídos, lo que os impida en este momento cesar el fuego". Y va repitiendo, emocionado: "Cesad el fuego, camaradas". "Que cese el fuego".

Los cargos, a veces, dan un amago de dignidad, pero de hecho lo que pasó es que la CNT, para conservar poder ante el "asalto" ya clarísimo de los soviéticos, dejó con el culo al aire, como chivo expiatorio, al POUM. Enseguida llegó Negrín y se quedaron prácticamente sin poder, pero sin ser desmantelados ni purgados.

Thomas es un poco mi biblia. Y Payne me gusta. Sus últimos libros, más ensayísticos, están muy bien, con una visión ya inalterable, però argumentadísima.

Déu n'hi do, nuestros abuelos...
Sacristán decía, "la mierda de guerra de nuestros padres"

9 de març del 2011, a les 9:04

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)