dilluns, de febrer 21, 2011

L'única novetat després de la caiguda de Mubarak (de moment)

5 comentaris:

claudio ha dit...

lola,

aquí le dejo esto; he pensado que podría interesarle

http://www.jewishreviewofbooks.com/publications/detail/between-new-york-and-jerusalem


un saludo

Teresa Amat ha dit...

Gràcies per l'enllaç, Lola. No l'havia vist. Voldria ser tan optimista com la gran majoria dels opinaires (i dels ciutadans normals) respecte del "gran oxímoron" que tan lúcidament expressa Albiac, però lamentablement només puc estar d'acord amb ell. Terrible, però crec que cap aquí anem els europeus, tan xirois, tanmateix (almenys per aquí).

Teresa Amat ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Teresa Amat ha dit...

Em permeto posar-te aquest enllaç al blog Hasbarats!, amb un post força interessant (com tots els que solen escriure, de fet).
Salutacions.

lola ha dit...

Claudio, gracias. Claro que me interersa. He guardado el documento porque quiero leerlo en inglés, despacito. La cita de Arendt descalificando a lo bestia a Scholem... Esa mujer era terrible.

Sí, Teresa, em temo que l'article de l'Albiac dona de ple en la diana. I és força preocupant.
Els d'"Hasbarats!", ja els segueixo. Sort en tenim d'Internet. TV3 continua sent tan infame com (quasi?) sempre.