divendres, de desembre 03, 2010

A Muñoz Seca, amb respecte per la seva por i amb admiració pel seu valor
Publicado por los

6 comentaris:

Gregorio Luri ha dit...

La meva mare era de família carlista i el meu pare, de la UGT. Això en un poble navarrès on va haver 60 "desapareguts", seguin la llista que el mossèn tenia en una llibreta.
Tornar la vista enrere sense ira ni decepció és difícil (no trobo cap motiu per l'entusiasme), però és el nostre repte. Sovint penso que l'únic sentiment que pot substituir la ira és la pietat. Crec que hem d'aspirar a tenir pietat dels nostres avis... i a no decepcionar els nostres nets.

4 de desembre del 2010, a les 3:34
lola ha dit...

La meva família era apassionadament republicana, però, per sort, vaig aprendre del meu pare a tenir un sentit crític sobre el que havia passat, sobre el que havien fet els seus, els altres i els de més enllà.

"No hay otra": substituir l'ira per la pietat, però no veig que la gent estigui per la labor. Segons on expliques segons què, et titllen sense manies de revisionista i, si et descuides, de franquista (!!!)

4 de desembre del 2010, a les 6:34
claudio ha dit...

Ha llegado Santa Claus y me ha dejado esto para usted.

http://liveweb.arte.tv/de/video/Bellerophon__von_Jean-Baptiste_Lully__an_der_Opera_Royal_von_Versailles/

No sé si le gustará, va algo despistado y ya sabemos que como los Reyes nada, pero, en fin, acá lo tiene.


Mis mejores deseos para usted y los suyos, gatas naturalmente incluidas.

24 de desembre del 2010, a les 10:40
lola ha dit...

Ha acertado de lleno, Santa Claus, con Lully, querido Claudio.

Feliz Navidad y, sobre todo, un 2011 que no transite (ahora que sabemos que estamos en transición) hasta la nada.

25 de desembre del 2010, a les 0:23
claudio ha dit...

En el (muy improbable) caso que no lo haya visto...

http://www.youtube.com/watch?v=pfFwIuTckWw&feature=player_embedded

7 de gener del 2011, a les 10:36
lola ha dit...

Sí la conocía, esta entrevista. Me ha gustado escucharla -y verla- de nuevo. Su traje chaqueta elegante, con su broche coquetón... Y cómo fuma. Ni yo puedo ya con el tabaco (un par o tres de caladas de un par de cigarrillos al día) y soy más joven que ella entonces (creo).

Es una gran dama. Por cierto la "picabaralla" con Scholem, la he leído no hace mucho, y la señora es brutal, una apisonadora dialéctica. A mi entender, tiene ahí toda la razón.

Gracias Claudio. Me sabe mal no poder regarlarle nada...

7 de gener del 2011, a les 14:26

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)