divendres, de setembre 17, 2010

Ciudad de los gitanos

Els gitanos, en primer lloc, són una fascinació infantil. A casa, sentia a parlar amb respecte i, a cops, amb admiració profunda de personatges extravagants i genials. Per exemple:

-Carmen Amaya.
-Els "manels" del sud de França.
-Els gitanos de Sants, rics i afables.
-Un lladre espavilat i hàbil, i es veu que molt simpàtic, que era una mena de Houdini; a la presó Model feia desaparèixer tot el que volia als mateixos nassos dels guàrdies, fins i tot desapareixia ell; es fugava una i una altra vegada. El negret de Sants.

Ja de gran, i continuant amb exemples: en la recopilació de cançons que tota persona porta a dins, no hi falta mai l'enredant per aquí, enredant per allí, d'aquesta manera, el meu pare, em va criar a mi; en el recull de poemes que recito de memòria, sempre n'hi ha algun del Romancero. M'agrada l'òpera Carmen, amor que vull pensar que comparteixo amb Nietzsche, encara que ell mateix deixi dit que, sovint, cal prendre's el que ell mateix diu amb humor. Crec, però, que Carmen li agradava en serio, i no només per engaltar-li a Wagner. Recordo sovint aquell gitano jovenet, recent operat, i tota la seva família numerosíssima, la qual, en el seu nomadisme, havia arribat fins Austràlia; m'explicaven històries divertides de la seva estada a les antípodes, i m'eixorivien durant les hores que vaig passar en una sala de la Vall d'Hebró, fent companyia al meu pare, també recent operat. L'explosió vital, i alhora educada, d'aquella família,va despertar també mon pare d'un sopor perillós i el va treure d'un submón caòtic.

Benvinguts siguin tots els gitanos del món. A França? A Luxemburg? A Catalunya? No, esclar que no. No tots. Acarem el mites amb la realitat, i llegim amb respecte el que ens regala (informació i reflexió de primera categoria) J.P. Quiñonero, des de París, al seu blog. Ara bé, Sarko, no et passis ni un pèl. Ni tu, ni els que et fan la gara gara a Badalona. Ara treure'm pit amb els gitanos, a qui no empara ni Déu, ni Al.là, ni estat, ni estat fallit, ni exèrcit, ni franquícia terrorista...

6 comentaris:

JPQ ha dit...

Lola,

Qué ilusión me hace que me percibas con amistosa cordialidad, cuando todo está tan endemoniado en este valle de lágrimas...!!!

Q.-

lola ha dit...

No lo dudes, JP. Te percibo con amistosa cordialidad. Y te leo agradecida.
Un abrazo.
Lola

rA ha dit...

A Balaguer hi havia gitanos i gitanos, pero uns tenien nom i els altres eren gitanos.

lola ha dit...

A Balaguer i a tot arreu, Roc. He tingut experiències no tan agradables amb els gitanos. I tinc família a Badalona. Els rumanesos nouvinguts són terribles.

El que està passant és un d'aquells símptomes privilegiats, em sembla, sobre què passa amb Europa. La burocràcia de Brussel.les defensant els seus alambinats tractats (de lliure circulació, en aquest cas), i els estats, doncs a la seva, reservant-se a priori portes de sortida i obrint-les de bat a bat quan ho creuen oportú.

claudio ha dit...

Lo que pasa es a que ustedes, los jóvenes, todo les pilla de nuevo.
Los de más edad, ya lo cantábamos en el entoldado

http://www.youtube.com/watch?v=KyV_s_XPhFw

y estamos curados de espantos.

lola ha dit...

Me encantaba esta canción. Y, cielo santo, Ramón Calduch. Qué grande.