Epitafis (nova secció, o no)
Capficada per l'entrevista ja famosa del conseller Castells, en vaig resseguint rastres. Reprodueixo, també, algunes de les afirmacions que més em van impactar:
-En un moment delicat (les relacions entre Catalunya i Espanya). D'un distanciament que jo, que vaig viure el franquisme, no havia vist mai. Mai havia vist una distància tan gran entre Catalunya i Espanya.
- (Sobre ZP) M'ha produït una certa sorpresa veure com parlava de l'Estatut com si no fos cosa seva. Quan un pacta una cosa, el més normal és que les dues parts defensin el que han pactat. Vàrem pactar l'Estatut amb Zapatero, amb ell directament, i potser va ser un error fer-ho només amb ell (...)
- (sobre el PP) És a dir, vist en perspectiva (aquesta "perspectiva"... no té preu) crec que l'Estatut també s'hauria d'haver pactat amb el PP.
-(sobre Chacón, que és un tema en si mateixa, sola o de la mà del seu papa FG) Ara, ("ara", vol dir allò de la perspectiva) constato un fet (és d'agrair que no parli d'un fet sorprenent, ara): Chacón va fer una valoració de la sentència de l'Estatut dient que n'estava satisfeta. Ja està tot dit.
Doncs sí, ja està tot dit. I dat i beneït. El pitjor: ja estava dit, dat i beneït des de bon començament. Ara, ara, en perspectiva, ens vol fer creure que cau de la figuera, aquest. És curiós, però, que prefereixi passar per tonto a l'hora de postular-se com a pal de paller futur del catalanisme d'esquerres.
dimarts, d’agost 03, 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Sí, estranya que triguin tant en caure del cavall, al camí de Damasc, amb el temps que fa que tots ho veiem més o menys així...
Exacte, Júlia, això és el que m'ha empipat, de la posició de Castells, el qual diu que fa política des dels 17 anys, i al qual li presuposo un cap molt ben moblat. No fotem, que es va veure a venir des del començament, però, esclar, ha de fer alguna mena d'autocrítica (és curiós que, davant del poble, sempre pensin que serà més ben acceptat de passar per "bona fe" i "bon jan").
¿Apetece una opera?
http://liveweb.arte.tv/fr/video/Salome_de_Richard_Strauss_en_cloture_du_Verbier_Festival/
Gracias, amigo.
No soy aficionada a la ópera, muy poco a la representación escénica (salvo las de Mozart y Wagner). Desconocía ésta Salomé. Afortunadamente, al no ser representada, nos han ahorrado la "danza de los siete velos" por parte de las habitualmente rubicundas sopranos.
Hace ya muchos años en Perelada; una ópera creo que de Puccini, de cuyo nombre no quiero acordarme. En el escenario Maya Plisenskaya bailando, haciendo de espectro de la Caballé, que cantaba, a su vez, encaramada, peligrosamente, en lo alto de la muralla. Al final, le entregaron un ramo a la Caballé y parecía que ya se olvidaban de la Plisenskaya, cuando nuestra soprano le arrojó el suyo desde la muralla, con energía, directamente a la cabeza de la rusa.
Hace muy poco, venía escuchando en el coche un lied precioso de Strauss, precisamente, un gran músico.
Tomo nota para siguientes ocasiones (¿conoce los 'cuatro últimos lieder' de Strauss, tres sobre poemas de Herman Hesse?).
Azúa se ha despedido hasta septiembre dejando una carta de Herder que no conocía. Por si le interesa,
http://www.elboomeran.com/blog-post/#form_comentario
suena a conocido.
Buen verano.
Sí, conozco los 4 últimos lieder. Precisamente escuchaba uno de ellos que sonaba en la radio, "Al atardecer", creo que se podría traducir. Soy muy aficionada a los lieder, de Schubert sobre todo, y de Mahler (sus impresionantes canciones a la muerte de los niños), de Schuman... En fin, la música.
ZP es una plaga bíblica. No hay peor situación para un país que ser gobernado por un tonto pretencioso. La locura de las naciones... He recordado a Ortega, en su discurso de oposición a Azaña, en la Cortes cuando el Estatut republicano; no se está de decir que los catalanes somos un pueblo enfermo. De ahí la conllevancia. Estos últimos años, no hemos cejado en darle la razón.
Buen verano, también. Yo ando entre el Maresme y la Costa Brava, así que a ver si voy actualizando el blog.
Publica un comentari a l'entrada