dimecres, de juliol 28, 2010

La catalana emprenyada per...


1.- L'arbitrarietat que es fa passar per llei.

2.- Les lleis de l'embut que es justifiquen només en base a bons sentiments. La temptació de ser bo és terrible (B.Brecht)

3.- Les lleis fetes en exclusiva per a enardir els ànims. Victòries i derrotes. Sí o no.

4.- Les lleis que prohibeixen sense rendir cap benefici objectiu per a la comunitat. Només preludien altres prohibicions. L'eròtica de la prohibició.

5.- Les lleis que prohibeixen tan arbitràriament que em deixen sense arguments davant dels arguments ben intencionats del meu fill adolescent. Les mares no existim per a explicar Freud i altres males herbes. Sí, fill meu, l'animal hi pateix, és obvi que hi pateix molt, sin comerlo ni beberlo. I encara: A casa, no maltractem els animals, mai, no. Guaita les gates...què formoses.

Fins aquí arribo. Em nego a rebaixar-me a assenyalar el bistec de vedella que en G. s'està cruspint; em nego a parlar de la pobra llagosta -quien la pillara- sobre la que Vargas Llosa basava, mentre se la cruspia, la seva argumentació protaurina a uns amics, segons que explicava en un article recent. Acabaríem parlant de les formigues. I no, perquè això sí que li he explicat, ja de ben petit, al meu fill: les paraules signifiquen. La paraula és el més important per als humans, ens humanitza i ens dignifica, no la podem fer servir en va. La paraula, i les lleis fetes de paraules que haurien de posar límits raonables i necessaris al nostre esperit de ramat, el qual, per cert, no es caracteritza per ser massa pacífic ni bondadós. A Catalunya, tampoc.

(en memòria de la meva àvia, del meu pare i del meu germà)

6 comentaris:

Gregorio Luri ha dit...

Una abraçada... malgrat el clima abrasador.

lola ha dit...

Una abraçada també. D'emprenyada a cabrejat.

claudio ha dit...

¡Olé!

lola ha dit...

No demos ideas, Claudio, que nos van a prohibir el flamenco.

claudio ha dit...

Si es que no son ya los toros. ¡Pues no quieren prohibir también el Bony, el Tigretón y la Pantera Rosa! Las mismísimas señas de identidad, vamos.

lola ha dit...

Rescato mi viejo lema anarco: Prohibido prohibir.