divendres, de juliol 09, 2010

Anatomia d'un altre instant, tot desitjant que no calgui passar a l'autòpsia. De moment, el TC ja ens reconeix el dret a morir amb dignitat.



- Recuerde que puedo sacarle un millón de personas a la calle.
- ¿Y qué?

Primera conversa, a Madrid, entre Tarradellas i Suárez. Va ser un fiasco, tens, "bronco". Però, va donar bons resultats. Suárez es va quedar meravellat de l'astúcia del vell català, quan en sortir aquest de la reunió va declarar a la premsa, escuetament i contundentment, que tot havia anat com una seda. Aquell mateix dia, mentre Tarradellas feia la maleta per tornar a França, va rebre a l'hotel una trucada de part de Suárez, hi havia marge per a una altra reunió. Amb aquest home, ens hi podem entendre, diuen que devia pensar Suárez. Finalment, com tothom sap, es van entendre tant, que la Generalitat, i el seu President desconegut i fantasmagòric, van ser vistosament reconeguts en la seva continuïtat des de la República, un fet insòlit en la Transició. Per cert, quan Tarradellas torna de l'exili com a President, els carrers eren a vessar, a vessar de gent que fins feia com qui diu quatre dies no en sabia ni el nom ni l'existència, d'aquell català tan estimat -el desitjat-, que, per fi, ja era aquí, entre nosaltres (nosaltres? Heus aquí un problema). Afegeixo i insisteixo: per l'astúcia, no pas pel milió de persones al carrer. O, millor dit: És ociós i estèril, per fer-ho suau, un acte de masses que no tingui darrera una sòlida i astuta i, si cal i quan calgui, emmudida, visió política de la jugada.

2 comentaris:

claudio ha dit...

En época de la transición, se contaba esta anécdota (que, si no es real, no deja de ser cierta). Felipe González, arrimando el ascua a su sardina, prevenía a los banqueros sobre Suárez: 'Cuidado con él. No cree en nada, es un nihilista. Culaquier día, nacionaliza la banca'.
La idea era: más vale que apostéis por mí. Aunque no os gusten mis ideas, las tengo y eso siempre es una garantía.

Me he acordado viendo de lo que es capaz Montilla por seguir en el poder.

PS: Mi conttribución de hoy a una Cataluña mejor: mermelada de naranja y quiche de verduras. Que n'aprenguin!

lola ha dit...

Amarga, I suppose (la mermelada de naranja).
Ud. sí que sabe, claudio.

Ah, Suárez es mi debilidad; ya de jovencita me gustaba este señor. No sé como político, grandes aciertos y grandes errores, pero viendo lo que hay...