dilluns, de març 29, 2010

Bé, per A. Puigverd

4 comentaris:

claudio ha dit...

¡Estos días está usted lanzada! Así da gusto.

En agradecimiento le dejo esto:

http://www.youtube.com/watch?v=GhoDSsUQ8RU

Es un concierto entero. No están sus autores favoritos, pero sí Bartok que, al menos, también empieza por B.
El que habla al principio, tranquila son sólo tres minutos, es Cho-Liang Lin, un violinista que Sony dejó caer de su catálogo hace unos años por no entrar en el juego de grabaciones pop, tipo Yo Yo Ma. En mi opinión es muy bueno e interviene en las tras piezas.
A ver si le gusta.

lola ha dit...

No lo conocía. Qué brío y que sobriedad al mismo tiempo. Qué no haría un Nigel Kennedy (que me encanta, eh) para sobresalir en el diálogo final con el clarinete. Y aunque Ravel (esa R...) no me entusiasma, aquí me ha interesado.

De postres, me he regalado una lección (¡comprensible!) con otra B catedralicia, una sonata de Brahms.

Que tenga unos buenos días santos.

Júlia ha dit...

Jo també estic molt d'acord amb el que diu, però sembla que hi ha molta gent que li té mania, el vaig citar en un post anti-totalareligió amb el tema de fons de la pederàstia i la resta i de poc que no se'm mengen (virtualment).

lola ha dit...

Ah sí? En els països petits, les fòbies i filies són potents i misterioses. A mi, en Puigverd acostuma a agradar-me, tot i que, esclar, alguna vegada hi estic en total desacord.

És l'avantatge del món virtual, Júlia, la distància física.