La vida és bella (i vella...)
Fa un sol espeterrant, ha deixat de fer fred, i avui faig 55 anys. El dia primaveral, me'l prenc com a gentilesa de la natura. I, a més, tinc festa i me'n vaig a passejar per la Rambla.
Salut a tots.
Nota: No calen comentaris, sé que us n'alegreu.
dijous, de febrer 18, 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
12 comentaris:
Per molts anys que puguem llegir les teves Paraules!
Una abraçada,
Ferran
ei,
com que no calen comentaris??!!
i tan que calen!
MOOOLTES FELICITATS
i si, fa un dia radiant!!
Des d'un Tomares on no para de ploure -el món al revés- felicitats i molt bona passejada!!!
¡Tralaraira laraira, cumpleñaus felis!
Certament, és per alegrar-se'n, que avui no plogui, la temperatura sigui comfortable, i que una aborigen passegi per la Rambla.
¡55! ¡La flor de la vida!
Somos jóvenes, tenemos para comer, estamos enamorados y además nos luce el sol. ¿Qué más se puede pedir?
Sólo una cosa: Lola, porfa, no seas tan rácana amb les teves paraules....
Cal dir que el dia s'ha anat pansint (metereològicament, ep!), però en arribar a casa he quedat enlluernada per la vostra amabilitat.
Moltes gràcies
Felicitats Lola! una abraçada des de la vaca. I a veure si escrius més!
e ama les spècies fantàstiques e matemàtiques
Quin número més bonic! No m'estranya que la pluja emprenyadora hagi fet una pausa... i jo no en sabia el motiu.
Una abraçada
Uau, he arribat a orelles de la vaca sorda!
És contundent, el número, Pere.
Gràcies a tots.
Lola, encara que sigui amb retard: per molts anys! (és que no ho he vist fins ara).
Dia primaveral per fi, sí. Llàstima que a Cuba el dia ha sigut ben negre.
55! Uf, que joveneta que ets! :-)
Gràcies, Teresa.
Això de Cuba ja és d'una sordidesa...En fi. Molt bo el teu post i, en general, el teu seguiment anticastrista
Publica un comentari a l'entrada