dissabte, de gener 17, 2009

Por qué Israel se siente amenazado

Títol d'un llarg article que acabo de llegir a El País d'avui, d'una pulcritud exemplar en l'exposició ordenada de fets i factors, escrit per un historiador israelià. Només me'n faig ressò; en tot cas afegir que, després de la lectura, n'he canviat mentalment el títol, Per què Israel desapareixerà. I, també -mira, ja que hi sóc- un record de gratitud a Mcain; en l'únic debat que vaig seguir de la campanya electoral USA, que era el dedicat a política internacional, el senador que ha perdut les eleccions va repetir que el seu país no permetria un segon Holocaust. Obama no en va dir res. Des de la comoditat d'aquell que no ha de votar ni ha d'aguantar-ne directament les conseqüències, llavors vaig decidir, en joc ociós, el meu vot impossible, però claríssim.

8 comentaris:

dErsu_ ha dit...

I qui no desapareixerà?

lola ha dit...

Ningú, estimat Dersu. Però, em temo que aquests batiran el rècord, quant a país.

Júlia ha dit...

Ja s'ha tornat aquest un tema perillós fins i tot a nivell casolà, al meu barri fan un sopar 'de suport' ja se sap a qui, em temo que el qui no hi vagi quedarà assenyalat per la comunitat progre, en fi. La focalització interessada dels mitjans només fa que llençar benzina al foc, de tota manera, com sol passar, d'aquí uns mesos sortirà un altre punt d'interès i oblidarem els pobres i tan pobres com som...

lola ha dit...

Déu n'hi do, Júlia, això del sopar, i a més ben típic: mirem sang i fetge a dojo per la tele, que acostuma a estar present al menjador. Potser són les digestions pesades les que provoquen tantíssima indignació moral.
De tota manera, es pot resistir: quan les cacerolades d'Iraq, vam resisitir, a casa, i continuem tenint molt bon rotllo amb els veïns, que van quedar una mica sorpresos llavors, sí.
Sé que em llegeixen amics que, en fer-ho, em fotrien una cleca si poguessin, però continuem sent amics. No sempre es pot, a vegades hi ha sonadíssimes trencadisses, però ho intento, ho intento.

miquel ha dit...

És difícil parlar des de la llunyania, lola, però crec que uns i altres s'equivoquen o, si ho vols, tots dos tenen raons (i no dic raó). També em sorprenc a mi mateix veient que em seria més fàcil parlar del Congo, que crec que desconec més, que d'Israel i Palestina.

lola ha dit...

Sí, Pere, però ara precisament podem estar informats al minut, com qiu diu. Si és més fàcil de parlar del Congo és perquè Israel, tot l'Orient mitjà, però Israel en particular, ens incumbeix quasi desesperadament, diria. Està a l'insconscient col.lectiu. Segur que s'equivoca i fa el bèstia moltes vegades, i els palestins necessiten urgentment un Estat viable propi, és de justícia. Però Israel forma part d'Europa, això és el que penso.
A veure.

lola ha dit...

Sí, Pere, però ara precisament podem estar informats al minut, com qiu diu. Si és més fàcil de parlar del Congo és perquè Israel, tot l'Orient mitjà, però Israel en particular, ens incumbeix quasi desesperadament, diria. Està a l'insconscient col.lectiu. Segur que s'equivoca i fa el bèstia moltes vegades, i els palestins necessiten urgentment un Estat viable propi, és de justícia. Però Israel forma part d'Europa, això és el que penso.
A veure.

lola ha dit...

Ho penso però no ho penso en estèreo. És allò què dèiem, fa el que li dóna la gana, primier em diu que no ha pogut processar el comentari i que ho torni a intentar, i després l'edita dues vegades. Qui ho fa? No ho sé. Aquí ve el problema.