dimarts, de juny 05, 2007

A parer meu

I com que no crec que ningú em contradigui... L'únic oxígen del qual no poden prescindir és el de deixar constància davant del món que tenen una important base social. Ràpidament doncs, un cop aconseguit, tornen a la idea (deixeu-vos estar de presos passats, presents i futurs, de Juanas i d'Otegis, fins i tot dels calers que rebrien -o rebran, ja es veurà, l'enginyeria jurídica no és cosa seva- de l'erari públic, Cony! si ja en reben molt més de mans privades...). Probablement, hi havia la il.lusió per part d'alguns d'entre ells de fer política, també, a cara descoberta, amb tots els ets i uts, d'aquí la famosa reivindicació-concessió de la taula de partits. Però crec que allò més important és deixar constància que són ja un moviment polític donat que tenen una base social gens menyspreable que els vota. Els experts internacionals- he sentit dir que diuen-consideren que si un grup terrorista arriba al cinc per cent de suport popular passa a ser un problema dificilíssim de resoldre només policialment; un problema, doncs, polític. La seva manera de fer política inclou el terror. I els voten. I així continuaran. Per què havien de canviar?

La qüestió, fotuda i complexa per a la resta, per a tots nosaltres, rau en què si fan política amb el terror és perquè les seves aspiracions són delirants i, per tant, impracticables per cap mena de fer política mínimament sensata.

Seguint l'anàlisi de les reaccions catalanes que tant m'interessa, he sentit a la ràdio un tertulià nostrat, Josep M. Solé i Sabaté. Segons ell, l'única solució passa pel reconeixement de la plurinacionalitat de l'Estat espanyol, no ha especificat gaire més (no pot), llevat del reconeixement de les llengües de l'Estat (entre tots me'l mataran, el català, ja ho veig, de tant insistir a vincular-lo a una opció més o menys separatista) per part del Senat i altres efectes oportuns. Llavors, dins de l'Estat plurinacional, ha dit textualment, les noves generacions d'euskalduns potser no se sentiran tan greujoses i, per tant, atretes per la cosa de la lluita armada. És a dir, a escala nostrada..., això mateix, aberrant. Si fem de l'Estat una mena de casa gran, un casal o casa del poble, potser... En fi.

9 comentaris:

Gregorio Luri ha dit...

Aquest va ser l'argument que va emprar el PNB al llarg del procés constitucional. Exactament aquest.

Joseph T. ha dit...

És tot prou trist. Molt.
Hi ha qui confon la democràcia amb la quantitat. Ahir mateix el Gabilondo obria les noticies parlant dels que "se tapan los ojos para esconder la realidad". Com si el fet mateix de superar cert umbral de suport, diguem-ne 10000, llegitimés qualsevol barbaritat, sigui aquesta tan dolenta com es vullga .
I després m'entristeixes encara més amb notícies de Catalunya.¿És ta senzill? Reconèixer la plurinacionalitat de l'estat Espanyol i tot quedarà enrrere com un mal son? El problema són, doncs, els colpejats? I la meitat de la población que no creu en la plurinacionalitat, juguen la partida? O son uns zipayos, i per tant la seua opinió no val ni un pet comparada amb un del patriotes? Quina pena, Lola.
( Espero no haber-te cansat)

lola ha dit...

Sí, jo crec Gregorio que és tracta d'un fet innegable. El que passa és, com sempre en política, què fer. I aquí, veient la deriva totalitària de part dels seus conciutadans, a mi m'ha sabut molt greu que el PNB, per exemple, es plantegés un pacte d'Estella o un pla Ibarretxe.

I no, Joseph t., Com va dir fa poc Sarkozy de França, Espanya i l'Estat espanyol no és una pàgina en blanc, que ens permeti anar a imitar alegrement... Suïssa, per exemple. Reivindicar segons què és anar de pet a una sotragada no digerible, per tant abocada a una via destructiva. I no són hores, francament, no són hores a Europa (mira el Putin, posant -nos com a exemple) d'enderrocar res que aporti seguretat i benestar

Lola

Anònim ha dit...

Ho subscric. La solució no passa per donar la raó als assassins i els seus còmplices. Pel fa a les tertúlies, crec que són un mirall de la pobresa d'esperit d'aquest país.

Salutacions

lola ha dit...

Hola Tacet,
Ja sé que tenim força coincidències en aquest tema.
No donar cap mena de raó a assassins em sembla l'únic punt de partida acceptable.

Salut, vaig gaudint dels teus post i des les teves recomanacions. Impressionant Sokolov amb Couperin.

Lola

Jesús Cardona ha dit...

Fins fa poc era tot contrari a totes les connotacions al voltant de les paraules "dialeg" i "pau", al que es volia dir quan es deia aquesta paraula. Tambe l'expressio "mesures policials" te connotacions de podriment espiritual.

Ara no se cap a on tirar, perque els discursos i els llenguatges oficials em cansen. I confio que per sota, hi haura algu que vagi cosint punts de sutura, lluny dels micros i les cameres. Algu piados i modest hi haura que esta fent feina i fuig de la peste mediatica.

lola ha dit...

Mira, parlant de peste mediàtica, acabo de veure el gran titular de l'edició en paper de l'"Avui": "Rajoy dóna treva". Déu n'hi do, la malla llet.

M'agradaria, Jesus,conèixer els motius del canvi; puc entendre't, i m'agrada com ho dius, però, a mi, no em passa, o no ho descriuria excatament així. Llàstima que tinguis el blog de vacances; t'ho dic sense cap ironia, tot el contrari.

I acabava de llegir un diàleg que et transcric, d'una novel.la esplèndida,"Kafka en la otra orilla", que em té ben enganxada. El transcric perquè s'assembla més al que em passa a mi:
-Ôshima , ¿tú tienes la facultad de predecir el futuro?
-No -contesta-. Por suerte, o por desgracia, no la tengo. Y si parezco un pájaro de mal agüero es porque soy una persona muy realista, con muhco sentido común. Parto de teorías generales, sigo un método deductivo para sacar mis conclusiones. Y pueden sonar a predicciones funestas, pero esto es así porque la realidad no es más que un cúmulo de profecías desfavorables que se han cumplido.

En fi. Salut.

Lola

Jesús Cardona ha dit...

Vaig estar parlant fa un temps amb un pastor protestant. Vam parlar de moltes coses i d'Eta i l'Ira. Em va dir que els que tenen raó i una superoritat moral, que no és Eta of course, sempre els toca ser generosos. Que és trist, que és dolorós, però per desgràcia sempre és així perquè això també forma part de la superioritat moral.

També em va dir que seguia una mica el tema i que se li feia molt comolicat el llenguatge. A vegades "pau" no només vol dir pau, "diàleg" no vol dir només diàleg i el mateix passa amb "no cedir al xantage", "mesures policials", etc.

ZP ho ha fet molt malament, ha estat ingenu i no podia tirar una cosa així sense el consens del PP. I tal com va guanyar les eleccions el PSOE, era complicat buscar consensos.

per últim, si es creu ara de veritat que el problema s'arreglarà per via policial, callaran els polítics i només parlaran d'Eta els comandaments policials? Ho dubto. No es pot tensionar tant la població parlant-ne cada dia.

lola ha dit...

Gràcies per fer-me confiança, Jesús.
La generositat, ho entenc. Perfecte. Jo aplaudiria un pacte en el tema presos. Però no un transfons polític que posi en perill el delicat equilibri del laberint hispànic. Crec que a això ha jugat ZP: iniciar dues preteses vies (o meses): amb Eta, és a dir, desarmament i presos al carrer (en còmodes terminis) i mesa política de partits. I segons sembla (a l'informe del El Pais, que he guardat a l'arxiu de casa, em remeto) es creia, ZP i cia., que era una bona metodologia, que arribaria a bon port, com qui descobreix la sopa d'all, alguna cosa així com: "No, és que ho separarem ben clarament, no anirem a sopar al mateix restaurant..." . Ridícul, a parer meu.

I per acabar, ahir al matí, per casualitat vaig veure la tertúlia d'en Cuní, Aquell notari, Burniol, va vaticinar una cosa que em sembla molt i molt plausible: Acabaran negociant (la negociació és inevitable), sobretot si, com sembla -segueixo Imaz, que em sembla un home a tenir molt en compte-, Eta torna molt "comanche". Però qui negociarà, qui ha de negociar, és el PNB, i ho farà amb el PP.

Em mullo més: no trigarem gaire a veure-ho.

Lola