A touch of class


M'assabento de la mort imminent d'Antoni Gutiérrez, dirigent històric del Psuc i artífex de la històrica Asssemblea de Catalunya. El vaig conèixer de resquitllada, quasi de vista, es podria dir, però ja des d'aquesta distància el seu atractiu era poderós. Diuen que era irresistible en distàncies més curtes. Li comento la notícia al meu marit, el qual em fa un resum lacònic: "Por lo menos, tenía clase". Sí, difícil no caure en el tòpic d'una època que es mor, i que si els guepards i altres bèsties. Recordo la coneguda anècdota entre Tarradellas i el Guti i els seus respectius regals de Nadal: una corbata (Tarradellas va iniciar la tradició) i un jersei de coll alt. El llavors president de la Generalitat tenia una obsessió versallesca per les formes i el xoc amb bona part de la classe política catalana, tot just acabada d'endurir en els focs de camp escoltes, va ser impactant. "Caram, Xirinacs, que aneu d'excursió?", li va etzibar per a trencar el gel quan el capellà entrava al despatx de la Casa dels Canonges. Però, a Antoni Gutiérrez no li feien cap falta les corbates, és més, diria que una corbata en el seu cas esdevindria una redundància; n'hi havia ben bé prou amb el seu semblant mefistofèlic, la seva irònica i ràpida mirada, una alegria vital temperada per l'elegància del gest. Allò més semblant a un polític florentí que jo hagi vist mai en directe.