Glosa sobre Israel

De Sánchez Ferlosio podria dir-se que té unes maneres altament sofisticades d'exposar les seves idees. En el cas de l'article que ens ocupa usa de la ironia i, per tant, del distanciament, de comentar les paraules d'altri (Mario Vargas Llosa). Pero, fet i fotut, allò que vol és posicionar-se ell, amb la seva sofisticada manera de mirar el món, sobre el conflicte actualíssim que a tots ens preocupa i ens ocupa durant aquest estiu tan xafogós i, per aquí, indolent. I així, al segon paràgraf de l'article, ens llança una perla que en arribar al cap dels lectors no deixa de ser una bona i poc sutil pedrada. Així ens estaborneix:

(...)los palestinos jamás podrán destruir Israel; y cada día que pasa están más lejos de ello; no sólo por su propia delirante insensatez, sino porque Israel, con el incondicional apoyo de los americanos, está dispuesto a que se destruya el mundo antes que perecer.

Quina manca de delicadesa, aquests israelians. Cal reconèixer, tanmateix, que Ferlosio apunta bé. Allò que més por fa d'Israel és que, per un quítame allà esa pajas de supervivència de merda, ens emmerdi a tots. Els israelians..., justament ells, hereus del boc emissari europeu, d'aquells que amb tanta i tan sorprenent insistència i persistència s'havien avingut a fer el paper de víctima. No acaba de quadrar, però, que tot seguit, Ferlosio presenti els israelians com a els forts de la pel.lícula davant dels dèbils, és a dir, els palestins i només els palestins; en efecte, només parla dels palestins; Israel només se les té amb les malmeses i -això sí- insensates forces palestines de resistència. Ni una paraula d'Iran i la seva mania de destruir Israel i d'aconseguir l'enriquiment d'urani, ni de Síria, ni tan sols del Líban com a territori comatx. No acaba de quadrar, doncs, que el món -el nostre món, redéu- perilli per un conflicte local de tan baixa intensitat i amb forces contraposades tan desiguals.

Mes endavant, però, surt la fera: el terrorisme islamista. Però no, per a Ferlosio és una mena de gatet xamós només capaç de ferir Occident amb "pequeños rasguños"; així, -"pequeños rasguños"- qualifica Vargas Llosa (Déu n'hi do, també) el mal infringit pel terrorisme palestí a Israel, qualificació que a Ferlosio li sembla massa lleu, però que troba perfecta, per contra, quant al mal fet a Occident. Cal remarcar que així Ferlosio continua situant-se en una estranya maroma lògica, que deu ser cosa de la sofisticació: a Occident no ens passa res, pura histèria; a Israel sí, que tenen un greu problema; tanmateix, Israel, per a sobreviure, pot posar en perill el món sencer. Tan fàcil que resulta, per a mi, de sortir de l'atzucac: Israel és també Occident; però això meu és, justament, una idea que Ferlosio denuncia al final del seu article:

Y eso es lo que parece volver a ser hoy en la mente de muchos occidentales, españoles incluidos, que aseguran que la defensa de Israel es la de Occidente.

Hi ha més qüestions a comentar, l'article és llarg, però la vida sempre és curta (ara toca anar al cinema). Vull acabar, però, amb una cita que posa en evidència la mentalitat nihilista i sofisticadament totalitària que sempre m'ha semblat captar en Sánchez ferlosio, un escriptor que aprecio molt (sempre recordaré el xoc adolescent de El Jarama) i un intel.lectual que sempre em neguiteja (això darrer continua sent una floreta):

La obra del terrorismo en el Occidente cristiano, incluido el derribo de los dos rascacielos iguales, no pasa, en efecto, de ser un epifenómeno que hace completamente ridículo el altísimo diapasón de los clamores que los intereses políticos interiores y exteriores han levantado y, sobre todo, siguen levantando.

M'agradaria saber quanta destrucció i, sobretot, quanta dosi de terror ambiental necessita Ferlosio per a començar a pensar en un fenomen de lesa humanitat.