Víctimes i botxins, relacions perilloses

Fa anys vaig llegir a El País un article d'un conegut periodista argentí, del qual fa temps que no en sento a parlar, i que em sembla recordar que es diu Zimmerman; recordo, també, que és jueu i té doble nacionalitat, argentina-israeliana. A l'article -li direm Zimmerman- Zimmerman explicava l'angoixa que li havia produït trobar-se pel carrer amb l'individu que, durant la barbàrie dels "milicos", l'havia torturat; explicava, també, com ho havia comentat a un psiquiatre amic, el qual li havia recomanat que, cas de tornar-se'l a trobar, al seu botxí, intentés d'aturar-lo i desafiar-lo amb la mirada; només això, mirar-lo directament als ulls (Una digressió que també ve al cas: la resposta ràpida -Amb els ulls!- que va donar un cardiòleg català famós a la pregunteta d'entreteniment: si s'estima amb el cor, amb què s'odia"?) Doncs bé, tornant a Zimmerman, va seguir el consell i es va aturar un dia a odiar el seu botxí amb els ulls, fins que l'odiat va deixar anar a algú que l'acompanyava, ¿Todavía sigue vivo, este judío de mierda?