Tinc por

Tinc entrades per al teatre. Les vaig comprar amb tota la innocència del món; és a dir, amb tota la ignorància. Vaig i veig que en Pou farà de Lear; ho veig en un programa del Forum, la qual cosa ja m'hauria d'haver fet sospitar. Però en Pou és en Pou i un Shakespeare és un Shakespeare... Doncs, au, vaig i compro les entrades via telèfon. Me n'oblido, fins que un diari recent m'ho recorda per boca d'en Calixto Bieito, el director. Ai, mare -penso- , no és aquest que sempre busca gresca. Llegeixo, i sí, és ell. Diu que se li'n refot, el públic; que el Lear és l'obra més sanguinària del món; que si a un li arranquen els ulls a l'escenari, doncs això, que li arranquen els ulls. Ho llegeixo en veu alta i trèmula davant d'una amiga, que s'ho pensa i m'engalta amb to glacial: "ulls de vaca, o bou, potser" (ella no té entrades). El meu consort hi és present (amb entrada): "Potser que ens enduguem un chubasquero " .

No he vist res d'aquest director; de fet, vaig molt poc al teatre. Sóc optimista de mena, per això m'enrabio sovint i per això vaig poc al teatre, ja s'entén. Segur que serà magnífic... en Pou, aquells monòlegs. Per anar fent boca i anar cultivant l'optimisme (i preparant l'enrabiada final), llegeixo la Biblia (Shakespeare. La invención de lo humano , Harold Bloom): La experiencia de "El rey Lear", en particular, es enteramente inquietante (...) Subrayo la lectura, más que nunca, porque he asistido a muchas puestas en escena de "El rey Lear" y he deplorado invariablemente estar allí. Nuestros directores y actores quedan derrotados por esta obra... Tanco la Biblia de cop. M'obligo a recordar amb fruïció que m'ho passo bé amb Harry Potter. La inferència és impecable: si m'agrada Harry Potter, m'agradarà la funció teatral esmentada. No se'n parli més.

Que hi ha algú? Algú que vulgui dues entrades de platea, a tocar de l'escenari...