Participació ciutadana

Sóc sensible a ben pocs estímuls a l'hora de sortir de casa. Amb els anys, m'he tornat casolana. No es que ho doni tot per vist, però sóc cada cop més conscient que no puc veure-ho pas tot. Coincideixo, a més, amb qui m'acompanya. Coincidim en els bons restaurants (de tant en tant), en el cinema (sovint), en poquíssimes obres de teatre i, tot i que la música s'escolta millor a casa, en algun concert d'algun crack.

Això del Forum no sé massa bé què és; no sé amb què es gasten els calers les autoritats ni pretenc seguir-los la pista, entre altres raons perquè ja tinc prou feina a saber com me'ls gasto jo.
M'assabento, però, que arran del Forum en Rostropovich dirigeix un concert a Barcelona. Ah... Seguidament, els de Catalunya música informen del preu, preu únic (molt democràtic, penso). 100 euros. Oh... A hores d'ara el concert ja s'ha fet, sense mi. Per pur ressentiment, recordo que, a l'Auditori, des d'alguns racons de balconades no es veuen els músics (m'ha passat). Auditori ve d'audio, així que ves i reclama... M'imagino el concert esmentat i em pregunto qui ocupava les primeres files de platea i com es va posicionar, en general, el públic a la sala. Hi va haver cops de colze? Hi havia guàrdia urbana distribuint el trànsit? Esperaven a entrar en fila índia, i hi accedien d'un en un? Parelles bruscament separades? Parelles de fet sobtat? Com s'ho feien? La qüestió no és banal. Afecta al cor mateix de l'ordre democràtic.

Com que toca correcció política i civisme, ben segur que les entrades anaven numerades i que tothom va participar desinteressadament del joc de pagar 100 euros pel concert, sense massa punyetes pel que fa a des d'on sentir-lo i, potser, veure'l, llevat de les primeres files de platea i els "palcos" de luxe, que es paguen entre tots, com sempre.