Estava escrit. I tant.
Fa poc li deia a una amiga, examant de la Logse, que el català morirà d'això. Que la manca de sacralització de la llengua és el que la fereix de mort. El francès i el castellà aguantaran, però nosaltres no ens ho podíem permetre. Que consti, la logse és cent per cent pujoliana; llavors quan érem peoners en tot, amb les nostres velles xiruques.
dilluns, d’agost 13, 2012
dissabte, d’agost 04, 2012
Els deutors o de què parlaríem, si encara parléssim, aquest estiu
Llegeixo una noteta a La Vang sobre el meu món maresmenc. M'esborrono. Diuen que, darrerament, s'han trobat unes quantes serps dins de cases. Serps verdes i serps blanques, autòctones, espècies protegides. No són perilloses i no està permès de matar-les. Després d'uns instants de perplexitat i pànic, m'imposo la tàctica de tirar cap dalt, cap a la metàfora i l'abstració. Associo: serp d'estiu. L'avortament. Indignació. Aplaudiments. Indignació. Aplaudiments. I arriba la pregunta, indignada, per telèfon. Ja se sap, qui no té res a fer, la serp pentina. Serpentines de festes majors d'estiu... Goita, ja ho deia Bernhard, jo per a un psiquiatre seria un festí.
Què faries, tu, davant d'un síndrome de Down? Eh? No avortaries? Em sembla que... que sí, que avortaria... Tot seguit, sento un reguitzell d'insults al ministre del ram, i una altra pregunta retòrica i graciosa: Però no era dels progres, aquest? Com que no parlo, no contesto que si només escoltes la Ser i només llegeixes El Pais, te les endinyen totes, les consignes. El progre Gallardón era una de tantes maneres de fustigar l'Aguirre, un secundari que dóna coherència a la narració.
Després de penjar el telèfon, intento estar atempta a com se'n sortirà el Govern d'un estat que no pot pagar subsidis ni als disminuïts que ja té, ni als aturats, ni als avis...; ni els sous dels funcionaris pot pagar... Doncs, com s'ho faria si portés a la pràctica el que insinua amb la nova llei d'avortament. Trobo ràpid la resposta en una altre noteta de premsa. Només hi haurà un supòsit per avortar: la salut, psíquica i/o física, de la mare. Aaara ho entenc. Avortar no serà un dels drets de les dones a disposar del propi cos i bla, bla..., la llei no sancionarà cap dret. La llei culpabilitzarà. Al cap de poc, llegeixo la idea d'ensenyar ecografies; si alguna mare en aquestes circumstàncies no trontollava psíquicament, ja trontollarà, i doncs podrà avortar.
Llegeixo una noteta a La Vang sobre el meu món maresmenc. M'esborrono. Diuen que, darrerament, s'han trobat unes quantes serps dins de cases. Serps verdes i serps blanques, autòctones, espècies protegides. No són perilloses i no està permès de matar-les. Després d'uns instants de perplexitat i pànic, m'imposo la tàctica de tirar cap dalt, cap a la metàfora i l'abstració. Associo: serp d'estiu. L'avortament. Indignació. Aplaudiments. Indignació. Aplaudiments. I arriba la pregunta, indignada, per telèfon. Ja se sap, qui no té res a fer, la serp pentina. Serpentines de festes majors d'estiu... Goita, ja ho deia Bernhard, jo per a un psiquiatre seria un festí.
Què faries, tu, davant d'un síndrome de Down? Eh? No avortaries? Em sembla que... que sí, que avortaria... Tot seguit, sento un reguitzell d'insults al ministre del ram, i una altra pregunta retòrica i graciosa: Però no era dels progres, aquest? Com que no parlo, no contesto que si només escoltes la Ser i només llegeixes El Pais, te les endinyen totes, les consignes. El progre Gallardón era una de tantes maneres de fustigar l'Aguirre, un secundari que dóna coherència a la narració.
Després de penjar el telèfon, intento estar atempta a com se'n sortirà el Govern d'un estat que no pot pagar subsidis ni als disminuïts que ja té, ni als aturats, ni als avis...; ni els sous dels funcionaris pot pagar... Doncs, com s'ho faria si portés a la pràctica el que insinua amb la nova llei d'avortament. Trobo ràpid la resposta en una altre noteta de premsa. Només hi haurà un supòsit per avortar: la salut, psíquica i/o física, de la mare. Aaara ho entenc. Avortar no serà un dels drets de les dones a disposar del propi cos i bla, bla..., la llei no sancionarà cap dret. La llei culpabilitzarà. Al cap de poc, llegeixo la idea d'ensenyar ecografies; si alguna mare en aquestes circumstàncies no trontollava psíquicament, ja trontollarà, i doncs podrà avortar.
La culpa, la culpa. La serp, la instaura. Es pot mantenir una civilització sense culpa? Sense consciència moral, doncs? Entenc que no. I em sembla bé que es rebaixin els drets, que exploti aquesta bombolla tan sobredimensionada. Però, hi ha un problema. Com ens ensenya Nietzsche, la culpa, sive civilització, s'origina en el deute. Devem i recordem els nostres deutes i a aquells de qui som deutors. I fent abstracció, fent abstracció, arribem a la Gran Metàfora, Déu, de qui tots som deutors. I, en efecte, hi ha un problema encara més insoluble: No tinc fe. Tan bon punt recordo deutes passats, els hi giro l'esquena. M'imagino la humanitat a la recerca de la innocència, entrant tots de la maneta a un paradís d'idiotes on, fins i tot, les serps, indolents, endormiscades, s'hi avorreixen.
dijous, de juliol 19, 2012
dimecres, de juliol 18, 2012
Ella, la jove
La conec molt poquet, l'he vist un parell de dies; sé que a les nits, si no hi sóc, ella hi és.
És discreta, educada, moníssima. Em truca. Sóc la C. La C? C?... La C!!! Hooola, maca!!!), i em demana si pot venir amb mi, a esperar-lo a l'aeroport. Sí, que pot. I tant. A casa, a la terrassa, fora d'hores, sopen tots dos. Amb gana. Com t'agrada la carn? Feta? Poc feta? Poc feta. Ah. Faig -poc-un dels dos entrecots; l'altre, el faig un punt més. Mentrestant, una idea -una- em volta pel cap: Poc feta. Poc feta. Poc. M'abstinc de treure cap conclusió. La veig com menja la seva carn sagnant. Si vols, te la puc passar una mica més... No, no, està perfecta, gràcies, és molt bona.
Els deixo sols, me'n vaig al llit a llegir. Una idea dóna voltes, una: El fa feliç. I, efectivament, és una conclusió.
(Perquè, a vegades, un entrecot no és només... Oi?)
La conec molt poquet, l'he vist un parell de dies; sé que a les nits, si no hi sóc, ella hi és.
És discreta, educada, moníssima. Em truca. Sóc la C. La C? C?... La C!!! Hooola, maca!!!), i em demana si pot venir amb mi, a esperar-lo a l'aeroport. Sí, que pot. I tant. A casa, a la terrassa, fora d'hores, sopen tots dos. Amb gana. Com t'agrada la carn? Feta? Poc feta? Poc feta. Ah. Faig -poc-un dels dos entrecots; l'altre, el faig un punt més. Mentrestant, una idea -una- em volta pel cap: Poc feta. Poc feta. Poc. M'abstinc de treure cap conclusió. La veig com menja la seva carn sagnant. Si vols, te la puc passar una mica més... No, no, està perfecta, gràcies, és molt bona.
Els deixo sols, me'n vaig al llit a llegir. Una idea dóna voltes, una: El fa feliç. I, efectivament, és una conclusió.
(Perquè, a vegades, un entrecot no és només... Oi?)
dimecres, de juny 20, 2012
Profundament cretins, sí
En homenatge a les víctimes d'Hipercor. Avui, he esmorzat amb els matins de la nostra. Un de l'esquerra abertzale, en una entrevista de llarga durada. Els pocs minuts que l'he seguit, feia un discurset tipus Syritza. No sé si se l'ha interpel.lat per la salvatjada d'Hipercor.
Em pregunto allò clàssic, i darrerament tan de moda: el viatge, hotel i manutenció d'aquest individu (amb o sense company/companya) l'he sufragat també jo, amb els meus impostos?
En homenatge a les víctimes d'Hipercor. Avui, he esmorzat amb els matins de la nostra. Un de l'esquerra abertzale, en una entrevista de llarga durada. Els pocs minuts que l'he seguit, feia un discurset tipus Syritza. No sé si se l'ha interpel.lat per la salvatjada d'Hipercor.
Em pregunto allò clàssic, i darrerament tan de moda: el viatge, hotel i manutenció d'aquest individu (amb o sense company/companya) l'he sufragat també jo, amb els meus impostos?
dimarts, de juny 12, 2012
dissabte, de juny 09, 2012
dimarts, de maig 22, 2012
Mare de Déu, Senyor...
O coneix l'ús tetraplègic de l'aigua del Carme, o convindria donar-li alguna prestació parlamentària...perdò, suplemantària, d'urgència, per exemple, una patada al...eeh...aah. O no sé.
O coneix l'ús tetraplègic de l'aigua del Carme, o convindria donar-li alguna prestació parlamentària...perdò, suplemantària, d'urgència, per exemple, una patada al...eeh...aah. O no sé.
dilluns, de maig 21, 2012
diumenge, de maig 20, 2012
Si fos possible -ai!- tothom hauria de deixar de mentir
Per causalitat veig la senyora Vintró en una tertúlia televisiva a la nostra (una de les nostres. Ja fa temps que com a mínim n'hi ha un altre). Es mostra partidària d'un enfortiment d'Europa. No es pot unir la moneda sense una unió política, etcètera. Europa ha de ser una gran potència. Llavors passa a parlar de la venda d'armament per part d'Alemanya a Grècia. Esclar, és un país frontera, però no s'hi val a fer negocis lletjos. Que Alemanya deixi de vendre armes i -suposo jo- de fabricar-les.
¿Es pot ser una potència econòmico-política (o viceversa) mundial sense ser una potència militar?
categoria: nova secció, "Estic farta de tonteries"
Per causalitat veig la senyora Vintró en una tertúlia televisiva a la nostra (una de les nostres. Ja fa temps que com a mínim n'hi ha un altre). Es mostra partidària d'un enfortiment d'Europa. No es pot unir la moneda sense una unió política, etcètera. Europa ha de ser una gran potència. Llavors passa a parlar de la venda d'armament per part d'Alemanya a Grècia. Esclar, és un país frontera, però no s'hi val a fer negocis lletjos. Que Alemanya deixi de vendre armes i -suposo jo- de fabricar-les.
¿Es pot ser una potència econòmico-política (o viceversa) mundial sense ser una potència militar?
categoria: nova secció, "Estic farta de tonteries"
dissabte, de maig 19, 2012
divendres, de maig 11, 2012
Un article excel.lent
Tan simple com la bomba de rellotgeria històrica que va suposar la denúncia de la "fal.lacia naturalista" per part de Hume. I, tanmateix, tan difícil d'acceptar.
Tan simple com la bomba de rellotgeria històrica que va suposar la denúncia de la "fal.lacia naturalista" per part de Hume. I, tanmateix, tan difícil d'acceptar.
dilluns, d’abril 30, 2012
diumenge, d’abril 29, 2012
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
