dimecres, de juny 23, 2010

Kosovo és el model?
Publicado por los

8 comentaris:

claudio ha dit...

En La Central venden imanes de esos de colgar en la nevera, con frases de famosos. Una es de Al Capone (Cuando quiera saber tu opinión, te diré cual es).
Hay otra de Dorothy Parker, que viene a decir: Para saber lo que Dios opina del dinero, no hay más que fijarse en la gente a la que se lo da.
Resume perfectamente lo que siempre he pensado de la independencia de Cataluña. No me da miedo ella, sino los que la proponen.

23 de juny del 2010, a les 4:03
lola ha dit...

Y, si no estás por la causa, te tildan de anticatalana. Y eso, a mí, me duele.
Porque, además, yo me siento patriota catalana. No renuncio al concepto de patria. Y me sé todos los argumentos a favor de la independencia, y algunos son consistentes. Pero, joder, qué tropa.

23 de juny del 2010, a les 9:49
Jordi ha dit...

El problema per a mi, que convisc amb molts espanyols, és que seguir amb Espanya és des de tots els punts de vista una mala cosa. Però veient les "élits" del país, llavors la visió de l'espanyolitat millora. En un referendum, suposo que jo voldria una tercera opció equivalent a ser posats sobre l'autoritat d'algun lloc on la gent tingui una mica de seny i il·lustració, cosa que no és el cas certament de Catalunya, ni tampoc d'Espanya. Jo també m'he quedat astorat llegint el titular.

23 de juny del 2010, a les 10:04
lola ha dit...

Val a dir que els nois nostrats volen acollir-se a l'"autoritat" d'un informe que els USA volen colar per tal de fer definitivament de Kosovo el seu protectorat. Ho dic perquè encara ens acusarien de no saber llegir. Però, "mentar a la bicha" ja és greu.

Arran de la debacle de Iuguslàvia, jo, alemnys, em vaig replantejar algunes qüestions. I després de molres deliberacions amb mi mateixa, estic amb Ortega i la "conllevancia"; per la qual cosa m'interessa que Espanya i els seus governants, l'Estat espanyol (un estat no s'improvitza, i és el que tenim més a prop) siguin el més consistents possible. Però, aquí a casa han seguit la consigna leninista "si pitjor, millor", creient-se que li podrien treure de tot i més als més tontos de la classe. Ara, (Duran, ja em perdonareu, però, si ell és el més assenyat...), ja reclamen, fins i tot, les seves despulles, peça a peça, ai uix.

I ja ho he dit alguna vegada: sóc catalana, però Castella no més gens aliena. Me'n sento orgullosa, també, de tot el que té de bo. Començant pel castellà i la seva literatura.

23 de juny del 2010, a les 11:44
Geococcyx ha dit...

Estirabots a part, trobo que el titular de d'e-notícies (que fa molt de temps que vaig deixar de visitar: a e-notícies sempre és notícia que un gos mossegui un home, fins i tot si no l'ha mosssegat) és una manipulació tendenciosa fins i tot del contingut del seu propi article. Suposo que no cal que en doni detalls. I tens raó, Lola, que l'actitud dels EUA respecte de l'autodeterminació de Kosovo sembla força irrepetible a casa nostra.

24 de juny del 2010, a les 1:57
lola ha dit...

Sí, Geo, aquest digital és horrible, Jo me'l miro perquè sovint hi trobo, més que no pas notícies, anècdotes, i alguna potser un punt significativa, que no trobes a altres llocs, i que ajuden a fer composicions de lloc.
El titular és d'escàndol, i no s'adiu amb el text. Però, que no parlin de Kosovo, si us plau. Com si no existís. Xitt.

Ah, recordo el meu pare que em deia que els irlandesos (entenc que en la Gran Guerra) feien "feina" a favor dels alemanys. Afegia: si es vol una cosa tan rotunda i arriscada com la independència, no s'hi valen manies. Després, he llegit que en Churchill, quan la segona guerra, no se'n va refiar mai d'Irlanda, com si no existís, tot i que hagués anat bé militarment de comptar amb les seves platges, per exemple.

I em pregunto: realment, Catalunya està tan en la corda fluixa com per necessitar d'hipotètics paràmetres semblants? Crec i espero que no.

24 de juny del 2010, a les 6:19
Geococcyx ha dit...

Lola, gràcies per la teva contraresposta. No hi tinc gaire a afegir. El dia que pensis que pots seguir estimant Espanya i la llengua espanyola des d'una Catalunya integrada al Consell Europeu, i que ja som prou estat com per estar-hi, ja ens avisaràs... ;-)

25 de juny del 2010, a les 9:39
lola ha dit...

Que tinguem sort.

25 de juny del 2010, a les 22:20

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)