paraules

dilluns, d’abril 26, 2010

El món, efectivament, pot ser molt fastigós, però sempre hi ha un colmo

Gregorio Luri ha dit...: Israel és, sens dubte, una causa imperfecta. Hamas, ben al contrari, és una causa perfectament perversa.

Per cert, què tal la lectura de Schmitt?; 26 d’abril del 2010, a les 11:12
lola ha dit...: No fa gaire, havia llegit el seu "Leviathan", i com tu dius, si no és filòsof, molt pitjor per als filòsofs.
L'Ex captivitate, meravellós... El "Dos tumbas"..., magnífic. He estat fora uns dies, i me l'havia cruspit abans de marxar, voraçment. El rellegiré. Culte, refinat, precís, elegant. I, ai, nazi!
Eren nazis, aquests paios. I ho continuaven sent. Igual m'ha passat amb l'Speer (un cas molt més clar, obviament, però també "escurridizo", el personatge) sotmés a interrogatoris per Fest. Quina manera de treure's les puces de sobre. Sempre recordo, no de manera divertida, ho trobo massa patètic, l'anècdota de Habermas, menjant-se literalment un paper incriminatori. Ja ho diu tot, aquest espectacle.
En fi, continuaré llegint Schmitt; no deixa de ser un plaer.

Ah, sóc aficionada al gènere autobiogràfic. Si mai se m'ocorregués d'escriure la pròpia, l'encapçalaria amb aquesta cita del mestre:
"Los santos no escriben autobiografías".; 26 d’abril del 2010, a les 13:17

Una altra