Crisi, quina crisi?

Que consti que jo ja anava dient que estava en crisi des de molt abans que no se'n pogués dir crisi, de la crisi. La gent em deia que no, que una petita davallada de res no és una crisi, i que tot el que baixa, puja. Només la sàvia senectut de l'àvia de la R., amiga i companya del meu fill, m'ha anat confirmant sense mandangues la crisi; sempre que me l'he trobada al súper, hem coincidit plenament, apassionadament: Bufa, quina crisi! Tant és així, tanta és l'empatia, que la pobra dona em vol ajudar; des de fa mesos, molts mesos, massa mesos, que em vol ajudar, de moment, sense èxit. Resulta que ella compra a una carnisseria de Badalona, on es veu que els clients lliguen els gossos amb llonganisses perquè els preus són molt i molt raonables i la qualitat és excel.lent; a més, tres dies a la setmana, tenen obert al migdia, la qual cosa facilita les coses a la gent que treballa i no disposa de gaire temps per a comprar lluny de casa. Des de la primera vegada que me'n va parlar, em fa sempre una llista detalladíssima de la seva darrera compra a l'esmentada tenda: cinc entrecots, x euros; tall rodó, x euros; un pollastre a quartos, x euros; etcètera... No, d'etcètera res de res, que la llista és sempre completa, tot i que me l'acostuma a recitar amb intermitències, segons que anem topant en una o altra estanteria (trec una botella de Vichy, com si res, amb tota la tranquil.litat del món, i pam, veig el seu cap a l'altra banda; llavors, ella també em veu a mi i, esclar, m'informa del preu del darrer conill inclòs a la darrera llista); i així, va fent el fet a la caixa, a la sortida, al carrer, i ara sí, etcètera. Des que vam concidir en això de la crisi, que l'àvia de la R. intenta que la R. li passi la tarja de la tenda, amb plànol per arribar-hi inclòs, al meu G. per tal que ell, el G., me la faci a mans. Evidentment, la cadena es trenca no sé on, tot i que ho sospito, i, quan la pobra dona em torna a trobar, mai li puc dir que ja!, ja he anat a comprar a la carnisseria ganga! Perquè hi aniré, tan bon punt en tingui l'adreça, ho ben juro, encara que només sigui per poder-li dir, a l' àvia, que ja hi he anat, hi aniré; li faré un parell de petons i li diré que sí, que és magnífic, un regal dels déus vaja, que en plena crisi es pugui comprar qualitat d'entrecots i conill a bon preu. Per fi, l'àvia de la R. deixarà de mirar-me entristida quan em vegi al súper i s'interessi per la meva carn i això. Per cert, avui me l'he trobada darrera l' estanteria de la pasta i dels arrossos, i li ha semblat estrany, molt estrany, que jo encara no sabés que, fa uns dies, li va donar l'adreça de la carnisseria al meu marit - Ah, esplèndit doncs... Però, és que és molt despistat també...-; oh!, però, ella bé que va veure com es guardava el paperet plegadet dins de la cartera... - Ah, esplèndit, esplèndit-. I, com no podia ser altrament, aquest detall, crucial per a sortir del laberint on ens trobem, ens ha omplert, a ambdues, d'il.lusió. Aaara, ara sí. I tant que sí. Aquest vespre, quan arribi el meu marit, el regiraré i, si cal, el giraré del dret i del revés, fins a trobar el paper de l'àvia de la R. No és que tingui una fal.lera per anar a comprar carn a Badalona, no és que cregui que em solucionarà gran cosa, però, redéu, vull que s'acabi d'una vegada aquesta crisi, en concret. Almenys. Vull veure la cara de l'àvia resplendir de nou davant meu.