Regals i regals, llibres i llibres

Aprofito que s'esdevé l'aniversari del marit i vaig de llibreries. Arribo a casa i reparteixo, amb aquella alegria, llibres: aquests per a en G., aquest (Tiempos modernos, de Paul Johnson. Toma mazacote, eres tú el regalado, etcètera) per a l'homenatjat. En una tarda m'empasso el meu Glucksmann. Escriu bé, massa bé, una prosa armada amb massa severitat per al meu gust. Els quatre (comptats) apunts autobiogràfics que escull Glucksmann per il.lustrar, a peu de foto, la impagable fotografia en portada de la rabieta infantil posen de manifest la inevitable severitat de qui es pren massa seriosament a si mateix com per a mentir-se i desmentir-se en biografia. Uns escadussers, tot i que curosament escollits, jo vaig fer això, jo era allí, jo vaig conèixer a, era jo qui... i punt. Personatge que se sap fruit de l'atzar, jo no soc res de més interessant que una cosa que pensa. I resisteix. Un pensador resistent. Com a nota al marge, ressalto que l'ombra d'un personatge amb possibilitats d'entitat densament novel.lística, és a dir interessant, recorre tot el llibre: la mare, la qual, per cert, no sembla deixar gran cosa a l'atzar.

...Un proverbio procedente de Aristóteles dice que "para tener verdarero valor hay que saber temer el peligro y aguantar". Saber temer, es pensar. Aguantar es hacer frente.

Dels pensadors que no són gaire originals, si més no sempre són de profit les cites. En aquest cas , les tinc subratllades quasi totes; de Baudelaire a Mallarmé tot passant per Hugo, pel que fa als poetes. Quant a les conclusions de l'aventura intel.lectual del pensador resistent, el resum pot ser aquest:

- Des de l' "experiència del front" jüngeriana, el segle XX és l'amenaça de l'aniquilació general.

"...el mundo está a partir de ahora maduro para su fin", en paraules de Jan Patocka, a qui Glucksmann pren com a mestre.

- Tal com ens ensenya la llarga i torturada dissidència, model de resistència a seguir, del bloc de l'est, la "consciència del perill" (Patocka) és l'impuls que mou a la solidaritat; el perill, no els sentiments ni els ideals; la solidaritat bàsica dels que estan en perill, solidaritat "de los descalabrados" (Patocka encore). Diu Glucksmann: Los disidentes amplían el campo. El peligro que combaten se refiere al conjunto de la colectividad. Pretenden frenar una agresión general. Luchan contra el predominio de Caín, se oponen sin dogmatismo ni anatemas a un fin del mundo que es posible.

I per acabar un paràgraf on jo, que sempre sospito, sospito, doncs, que resumeix les maniobres polítiques d'en Sarko. Sí, d'ell concretament, i concretament de la seva OPA a la socialdemocràcia.

La aventura de los disidentes del Este sigue siendo el único ejemplo reciente de europeos que, sin renegar de sus diversas opiniones y creencias, sacrifican la comodidad de la servidumbre voluntaria para obedecer a una "conciencia del peligro" común. A la unión de los convencidos por una idea del Bien supremo sustituyen el de la "solidaridad de los descalabrados" ante males y amenazas candentes. Entronizan la primacía de la lucha contra un mal evidente y presente.