dissabte, de març 10, 2007

De com preparar-se per a un viatge és ja viatjar


Tot carregant piles per a Roma, descobreixo, enlluernada, la prosa de Emilio Castelar y Ripoll. Una petita mostra::

De aquel pueblo que llenaba el mundo, no se encuentra ni la sombra. De aquellas instituciones que sostuvieron sobre sí el peso de tantos siglos, no se ven ni los restos. Algunos muros, algunos arcos, algunas columnas, inscripciones borrosas, sepulcros destrozados, mutiladas estatuas, semejan los restos de un gran naufragio, los despojos de una inmensa tempestad. Yo comprendo allí, entre tantos destrozos, el misticismo que de algunas almas se apodera; el desprecio de este frágil mundo en que todo se pierde, y se gasta, y se consume; la aspiración al descanso de la muerte; la impaciencia generosa por la posesión de lo infinito, en otro mundo menos incierto y más duradero. (Recuerdos de Italia)

És encara possible una prosa així? Un castellà tan vigorós i tan poc acomplexat? Em seria massa fàcil, avui, passar de la retòrica a la política de la mà de don Emilio, a qui Espanya també va maltractar. Massa fàcil i, alhora, massa feixuc, i del tot estèril. Continuo, doncs, viatjant cap a Roma en companyia de Castelar.

3 comentaris:

Anna ha dit...

La casualitat m'acaba de fer aterrar al teu blog, i hi volia deixar constància de com m'ha agradat llegir-te. Tornaré!

A més, precisament ahir un amic m'ensenyava fotos de quan va ser a Roma, i llegir aquest tros de text me les ha recordat i els ha donat un nou sentit.

Bon viatge!

Gregorio Luri ha dit...

Un corretto di grappa a la teva salut! Bon viatrge!

lola ha dit...

Moltes gràcies, Anna. M'agrada casa teva, també. I aquestes casualitats vurtuals són magnífiques.
Aquest home, Castelar, té una prosa tan i tan florida, que, ahir a la tarda, llegint-li la part de la capella Sixtina, em vaig com marejar, el cap em donava voltes.

A la salut de tots vosaltres.
No marxo fins a fi de mes, però vaig fent boca.

Lola