Redreçant Brecht. De la temptació a la seducció
A la pel.lícula, La vida dels altres, l'ombra de Brecht hi té un paper protagonista. És la història d'un canvi, d'un d'aquells salts substancials, considerat impossible: l'aparició sobtada de la bondat enmig de la ignomínia. La bondat que apareix no és fruit de cap temptació, És terrible la temptació d'ésser bo (B.B.). La bondat, a la pel.lícula, neix de la vida dels altres espiada, robada, embrutida, a punt de ser destruïda, a punt per ser destruïda. La bondat es troba en el reconeixement quasi sobtat d'una realitat sagrada que s'ha de preservar al marge de qualsevol altra consideració, ja sigui política o purament personal.
Al marge de qualsevol altra consideració, ni que sigui altruista. Parlant del fi i els mitjans, de fins que pretesament justifiquen mitjans, Hannah Arendt cita Brecht:
En Me-ti, póstumamente publicada, Brecht sugiere un veredicto para el hombre bueno convertido en malo. "Escuche", dice una vez finalizado el interrogatorio, "sabemos que usted es nuestro enemigo. Por lo tanto, será usted llevado al paredón. Pero en consideración a sus méritos y virtudes, será un buen paredón, y le fusilaremos con buenas balas de buenos fusiles y le enterraremos con una buena pala en buen suelo".
Aquest home bo convertit en dolent seria el propi Brecht, esclar, i el seu terriblement bondadós stalinisme del tot conscient de l'horror.
dilluns, de febrer 26, 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Jo vaig pensar en "El factor humà" i en Graham Greene. Efectivament el fenomen de la conversió és una rutina antropològica, perquè l'home necessita sentir-se orientat cap el bé. Podem programar l'oferta monopolista del Bé, però no el convenciment intern de que la meva orientació és la correcta. El factor humà és l'enemic implacable de tot totalitarisme. Per això tots tenen la necessitat de crear un home nou, sense aquest capritxós i indomesticable factor humà.
Em va agradar molt la pel·lícula, malgrat que alguns personatges em van semblar excessivament esquemàtics.
Em va entusiasmar. Hi ha un punt d'inflexió, també, en la pel.lícula: d'un document àrid, eixut, fins i tot sòrdid, a una pel.lícula d'un humanisme quasi romàntic, lluminós. No tenint res a veure una amb l'altra, jo vaig sortir-ne amb un estat d'ànim semblant al que em va provocar, per exemple i darrerament, "Los chicos del coro". I aquell actor, que no coneixia, és gran, immens.
El factor humà, sí, perquè, a més, com insisteix Arendt, és el mecanicisme determinista estavellant-se contra la imprevisibilitat, la llibertat, el naixement d'alguna cosa nova, que tot (tot? No ho sé)home porta dins, com també porta (aquí sí, tot, tots) el pinyol de la mort rilkià.
Lola
No sé si BB va ser mai bo, Lola. Del gran cínic (me l'imagino tan antipàtic, a més), a aquestes alçades només salvo (digueu-me superficial) el "Mack the Knife" de l'Opera de tres rals, i encara el mèrit és quasi tot del gran Kurt Weill i dels diferents intèrprets de la cançó.
Aniré a veure La vida dels altres.
Sí, era un gran cínic, però té força; alguns poemes són magnífics. Sempre em sorprèn la seva lucidesa en veure el mal i no defugir-lo. Un gran nihilista.
No és una gran pel.lícula; com diu en Gregorio és esquemàtica en els personatges, llevat del protagonista i la seva història, que és lluminosa i gens cínica. I l'ambient sòrdit i abatut de les acaballes del comunisme éstà perfectament reflectit; una cosa semblant vaig veure a l'antiga Txecoslovàquia l'any del canvi.
Lola
Volverse a partir de vacaciones rápidas de la raya vertical de la excursión al desierto. Colgado hacia fuera con algunos amigos y volverse a la derecha antes de la semana del trabajo. El fin de semana fue por apenas demasiado rápido. Teniendo demasiada diversión el practicar surf en el océano y el practicar surf de la red para .
Publica un comentari a l'entrada