Dickens

L'Oliver Twist de Polanski, la primera vegada que -m'imagino- em deixo submergir en l'atmosfera de Dickens. M'hi vaig negar essent molt petita, quan em va caure a les mans el Conte de Nadal, el meu primer llibre inacabat. Em feia por i m'entristia fins a un punt insuportable. No he gosat mai tornar a Dickens, ni l'he recomanat a cap nen. Ara diuen que es pot gaudir de la versió cinematogràfica des dels set anys. No hi portaré el petit de casa, que tant ha disfrutat amb el Harry Potter per a més de tretze anys tot i tenir-ne nomes onze, que s'ho passa bé amb tantes sèries i pel.lícules violentes, violència de còmic que no provoca sentiments humans, només sobresalts del cor, mecànics com les muntanyes russes.

Les tardes de la meva primera infància malaltissa eren llarguíssimes, les maleïdes tardes d'hivern: fred i foscor i tedi; de les ombres sorgia la por; la por és una bombeta de cent vint-i-cinc que penja del sostre i que converteix una habitació familiar en una cova de malfactors. Així vaig aprendre a llegir -quin remei!-; recordo la meva sorpresa en desxifrar un titular de La Vanguardia; per què aquell dia i no un altre? Misteri. Sempre mirava les fotografies de La Vanguardia, que arribava puntualment i gratuïtament -el meu avi havia treballat al diari durant anys i panys-; de cop, em vaig fixar en les lletres, i tenien sentit, en tenien els contes, les revistes i els llibres, i jo era independent, i m'enfotia de la bombeta que tant m'havia fet la guitza, la primera gran sensació de poder sobre el món; llegia, com se sol dir, tot el que em queia a les mans. A El País, Elvira Lindo en parla, avui, de l'avorriment dels nens d'abans i de la lectura com a remei, tot fent-se ressò, diu, de Philip Roth. Dickens em va espatllar la festa: les ombres sorgien de les lletres, el llibres podien esdevenir pous fondíssims d'obscuritat total, tristesa i terror sense bombeta.

Oliver Twist, quina deseperança. Pura xamba, qüestió de sort, la bondat. No, no hi portaré els nois, excepte si, després de fregir tones de tall arrebossat, algun dels que avui dinen aquí em ve amb el plat buit i em diu que té més gana.