No hay una sola mentira, eso no; pero a cada diez líneas, la verdad empieza a dar gritos, echa a correr loca y desmelanada por los corredores de su templo, ¡no se reconoce! Puedo sorportar las mentiras -dice-. No puedo sobrevivir a esta sofocante verosimilitud
(Los Idus de Marzo, Thornton Wilder)
. . . . . . . . .
Feia temps que no trobava -potser perquè no la buscava, entre tants llibres d'història i filosofia-
una novel.la que em commogués com ho ha de fer una obra d'art. Vaig per la meitat i espero amb deler la fi del gran Juli Cèsar, a qui no puc deixar d'imaginar-me amb el rostre adust, personalíssim, de l'actor que l'interpreta a la sèrie Roma que aquests dies ens ofereix la Cuatro, dramatització -la de la sèrie- feta amb una naturalitat pasmosa, sorprenent en tractar-se de Roma, on és costum de carregar tintes de tota mena.
A l'espera de la mort de Cèsar, recordo les últimes paraules d'un altre gran Cèsar en una altra excel.lent novel.la, la de la Yourcenar.
Mínima alma mía, tierna y flotante, huésped y compañera de mi cuerpo, descenderás a esos parajes pálidos, rígidos y desnudos, donde habrás de renunciar a los juegos de antaño. Todavía un instante miremos juntos las riberas familiares, los objetos que sin duda no volveremos a ver... Tratemos de entrar en la muerte con los ojos abiertos...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada