És bo que hi haja un altre Madrid, diferent del crispat, tens i intransigent. (Mails per a Hipàtia)
Si ahir, al Bernabeu, no hi va haver cap mostra apreciable de crispació i intransigència (ans al contrari), es podria (provisionalment) concloure que el Madrid crispat, tens i intransigent existeix sobretot a la imaginació d'alguns (pocs, provisionalment) catalans (i d'altres).
Altra cosa és que (provisionalment) els madrilenys s'emprenyin. Segons Pujol (ahir després del partidàs), és un bon senyal; un senyal interpretable en el sentit de (aproximadament) "per fi els catalans posen les cartes damunt la taula". Mirat d'aquesta manera, no em direu que no seria del tot frustrant que a Madrit xiulessin.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada