Anar i venir

Torno a casa uns dies. Per gentilesa de telefònica (prometen una líniavacances que amb sort m' instal.laran quan ja no faci vacances; fa riure aquest país),  he tingut parat això del blog. S'està bé sense escriure; és a dir, s'està bé llegint. He vist que algú de la casa també deia el mateix (l'Aura, per exemple). Ja se sap, el llegir fa perdre l'escriure,  i  n'hi ha que escriuen tan bé, quina delícia.  Noto una mena de mandra enorme als dits mentre teclejo,  com si m'enviessin un missatge claríssim de deixa-ho córrer i vés a llegir la novel.la ...  (???) tinc una configuració de pàgina nova que ara em fa la broma d'entestar-se en la cursiva. A veure... ah, ja no.  En fi, vaig provant, ja es nota,  cogiendo carrerilla (carrerilla hauria d'anar en cursiva, però ara no vol).  Quan no hi ha voluntat,  voluntat de poder   (bé, la cursiva, ara) , que diria aquell, tot s' insubordina.  A poc a poc, vaig recuperant les ganes d'escriure, però; just quan els meus lectors potencials deuen abandonar del tot les ganes de llegir-me,  au, vés a pastar fang .

 

Negreta

Ara faig proves amb la negreta, sembla més dòcil que l'altra.  Potser és que ja tinc carrerilla . Sí! Tenint en compte l'austeritat que em carateritza en això del blog,  ja en tinc més que suficient per a tirar de veta uns quants mesos més. A més d'escriure, aquest estiu m'havia proposat d'estudiar el template ,  però, esclar, també en té la culpa telefònica.  A telefònica, li pots donar sempre la culpa de tot, en això sí que compleix i serveix.

Repasso. Penós,  el resultat.  De forma y contenido (vaig estudiar el batxillerat en castellà, o espanyol?... Ara que topo amb un bon tema, ara, he de plegar).