A Antonio Muñoz Molina

No he llegit cap novel.la seva (Un invierno en Lisboa em va caure dels dits). He disfrutat moltíssim amb les seves memòries militars, Ardor guerrero . El meu homenatge es deu a alguns articles (memorables alguns sobre l'educació secundària logsiana). El meu homenatge, ara mateix, em surt a raig després de llegir l'article que avui li publica El país. És un escrit llarg i reiteratiu; és d' agrair que sigui llarg i reiteratiu perquè diu coses que en aquest país -sobretot en aquest El país- era urgent que fossin dites. És un article seriós, quasi sever, que comparteixo totalment. Es titula El artista consentido . Efectivament, tracta de la majoria dels nostres artistes i intel.lectuals malcriats i malcarats. Diu, per exemple: Al poeta Raúl Rivero o al periodista marroquí Alí Lmrabet, por ejemplo, reclamar la libertad para sus países les ha costado ir a la cárcel; en España, mientras tanto, es posible usar cómodamente la libertad para asegurar que no existe o que está en peligro, y esa declaración le valdrá a quien la hace una satisfacción personal inmediata y hasta un aura de prestigio, sin que eso le impida ejercer su trabajo y hasta recibir la subvención para su obra del Estado contra el que se declara en rebeldía.