Un article excel.lent
Tan simple com la bomba de rellotgeria històrica que va suposar la denúncia de la "fal.lacia naturalista" per part de Hume. I, tanmateix, tan difícil d'acceptar.
divendres, de maig 11, 2012
dilluns, d’abril 30, 2012
diumenge, d’abril 29, 2012
divendres, d’abril 27, 2012
El pecador
Magnífica Simone, magnífic tema que no coneixia. Tampoc coneixia el blog; molt útil per cert per al meu lent aprenentatge de l'anglès escoltat i parlat.
Magnífica Simone, magnífic tema que no coneixia. Tampoc coneixia el blog; molt útil per cert per al meu lent aprenentatge de l'anglès escoltat i parlat.
dilluns, d’abril 23, 2012
dissabte, de març 31, 2012
divendres, de març 30, 2012
Consulta popular
Doncs potser sí, acabem-ho -matem-ho, anava a dir- d'una vegada. Es necessitaria tot un tractat sociològic per argumentar-ho, però intueixo certes liaisons entre aquesta dèria de cremar Barcelona i el fet de tenir uns poders polítics tan oscil.lants i a la contra. Un poder a la contra, reivindicatiu, disposat a fer vaga, a sacssejar la seva ciutadania, a fer-la sortir al carrer... No pot ser bo.
Doncs potser sí, acabem-ho -matem-ho, anava a dir- d'una vegada. Es necessitaria tot un tractat sociològic per argumentar-ho, però intueixo certes liaisons entre aquesta dèria de cremar Barcelona i el fet de tenir uns poders polítics tan oscil.lants i a la contra. Un poder a la contra, reivindicatiu, disposat a fer vaga, a sacssejar la seva ciutadania, a fer-la sortir al carrer... No pot ser bo.
dijous, de març 29, 2012
Per exemple
Deixant de banda que Espanya no és sinònim d'espanyolada, i per no agafar el rave per les fulles, trobo que té força raó. Per exemple: ¿Algú de l'esquerra progressista va aixecar la veu escandalitzada quan el president ZP va comprar el vot de la ciutadania (400 euros), poc abans d'unes eleccions que va guanyar a força de negar la crisi?
Deixant de banda que Espanya no és sinònim d'espanyolada, i per no agafar el rave per les fulles, trobo que té força raó. Per exemple: ¿Algú de l'esquerra progressista va aixecar la veu escandalitzada quan el president ZP va comprar el vot de la ciutadania (400 euros), poc abans d'unes eleccions que va guanyar a força de negar la crisi?
dilluns, de març 26, 2012
dissabte, de març 17, 2012
Un món llunyà
Acabo de llegir un article a La Vang de paper que m'ha semblat una reflexió, per fi, intel.ligent sobre la llengua i la immersió, i sobre política, per tant. No coneixia en Jordi Graupera; pèssim senyal; començo a no conèixer la gent que sobresurt al món; l'altre dia, per exemple, al cine: caram! qui és aquest actor (a Drive) magnífic? M'ha costat de trobar, l'article, que, a més, s'anuncia com a II; és a dir, hi ha l'I, que encara no he llegit; l'enllaço a través de Twitter. Sort en tinc de les noves xarxes socials.
Acabo de llegir un article a La Vang de paper que m'ha semblat una reflexió, per fi, intel.ligent sobre la llengua i la immersió, i sobre política, per tant. No coneixia en Jordi Graupera; pèssim senyal; començo a no conèixer la gent que sobresurt al món; l'altre dia, per exemple, al cine: caram! qui és aquest actor (a Drive) magnífic? M'ha costat de trobar, l'article, que, a més, s'anuncia com a II; és a dir, hi ha l'I, que encara no he llegit; l'enllaço a través de Twitter. Sort en tinc de les noves xarxes socials.
dimecres, de març 14, 2012
divendres, de febrer 24, 2012
El poble i les guillotines
Llegeixin, llegeixin -deia a classe el catedràtic Canals- . És clar, com que la gent no llegeix... -continuava, ja enfurismat- És que me la sentia la guillotina, me la sentia al coll, mentre llegia El contracte social.
Llegeixin, llegeixin -deia a classe el catedràtic Canals- . És clar, com que la gent no llegeix... -continuava, ja enfurismat- És que me la sentia la guillotina, me la sentia al coll, mentre llegia El contracte social.
dijous, de febrer 23, 2012
This is the business we've choosen
No m'hi oposaria en un referèndum, però és ben significatiu tot plegat. Exemplar.
No m'hi oposaria en un referèndum, però és ben significatiu tot plegat. Exemplar.
dilluns, de febrer 13, 2012
dissabte, de febrer 04, 2012
J. Edgar
Una crítica de la pel.lícula que coincideix amb el meu parer: obra d'una complexitat extraordinària, obra mestra. Tractada amb una cambra que posa una distància solemne i, alhora, sagaç, de cop, a velocitat de vertigen, ofereix primers plans d'humanitat fonda.
Una crítica de la pel.lícula que coincideix amb el meu parer: obra d'una complexitat extraordinària, obra mestra. Tractada amb una cambra que posa una distància solemne i, alhora, sagaç, de cop, a velocitat de vertigen, ofereix primers plans d'humanitat fonda.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
