El pecador
Magnífica Simone, magnífic tema que no coneixia. Tampoc coneixia el blog; molt útil per cert per al meu lent aprenentatge de l'anglès escoltat i parlat.
dilluns, d’abril 23, 2012
dilluns, d’abril 09, 2012
dissabte, de març 31, 2012
divendres, de març 30, 2012
Consulta popular
Doncs potser sí, acabem-ho -matem-ho, anava a dir- d'una vegada. Es necessitaria tot un tractat sociològic per argumentar-ho, però intueixo certes liaisons entre aquesta dèria de cremar Barcelona i el fet de tenir uns poders polítics tan oscil.lants i a la contra. Un poder a la contra, reivindicatiu, disposat a fer vaga, a sacssejar la seva ciutadania, a fer-la sortir al carrer... No pot ser bo.
Doncs potser sí, acabem-ho -matem-ho, anava a dir- d'una vegada. Es necessitaria tot un tractat sociològic per argumentar-ho, però intueixo certes liaisons entre aquesta dèria de cremar Barcelona i el fet de tenir uns poders polítics tan oscil.lants i a la contra. Un poder a la contra, reivindicatiu, disposat a fer vaga, a sacssejar la seva ciutadania, a fer-la sortir al carrer... No pot ser bo.
dijous, de març 29, 2012
Per exemple
Deixant de banda que Espanya no és sinònim d'espanyolada, i per no agafar el rave per les fulles, trobo que té força raó. Per exemple: ¿Algú de l'esquerra progressista va aixecar la veu escandalitzada quan el president ZP va comprar el vot de la ciutadania (400 euros), poc abans d'unes eleccions que va guanyar a força de negar la crisi?
Deixant de banda que Espanya no és sinònim d'espanyolada, i per no agafar el rave per les fulles, trobo que té força raó. Per exemple: ¿Algú de l'esquerra progressista va aixecar la veu escandalitzada quan el president ZP va comprar el vot de la ciutadania (400 euros), poc abans d'unes eleccions que va guanyar a força de negar la crisi?
dilluns, de març 26, 2012
dissabte, de març 17, 2012
Un món llunyà
Acabo de llegir un article a La Vang de paper que m'ha semblat una reflexió, per fi, intel.ligent sobre la llengua i la immersió, i sobre política, per tant. No coneixia en Jordi Graupera; pèssim senyal; començo a no conèixer la gent que sobresurt al món; l'altre dia, per exemple, al cine: caram! qui és aquest actor (a Drive) magnífic? M'ha costat de trobar, l'article, que, a més, s'anuncia com a II; és a dir, hi ha l'I, que encara no he llegit; l'enllaço a través de Twitter. Sort en tinc de les noves xarxes socials.
Acabo de llegir un article a La Vang de paper que m'ha semblat una reflexió, per fi, intel.ligent sobre la llengua i la immersió, i sobre política, per tant. No coneixia en Jordi Graupera; pèssim senyal; començo a no conèixer la gent que sobresurt al món; l'altre dia, per exemple, al cine: caram! qui és aquest actor (a Drive) magnífic? M'ha costat de trobar, l'article, que, a més, s'anuncia com a II; és a dir, hi ha l'I, que encara no he llegit; l'enllaço a través de Twitter. Sort en tinc de les noves xarxes socials.
dimecres, de març 14, 2012
divendres, de febrer 24, 2012
El poble i les guillotines
Llegeixin, llegeixin -deia a classe el catedràtic Canals- . És clar, com que la gent no llegeix... -continuava, ja enfurismat- És que me la sentia la guillotina, me la sentia al coll, mentre llegia El contracte social.
Llegeixin, llegeixin -deia a classe el catedràtic Canals- . És clar, com que la gent no llegeix... -continuava, ja enfurismat- És que me la sentia la guillotina, me la sentia al coll, mentre llegia El contracte social.
dijous, de febrer 23, 2012
This is the business we've choosen
No m'hi oposaria en un referèndum, però és ben significatiu tot plegat. Exemplar.
No m'hi oposaria en un referèndum, però és ben significatiu tot plegat. Exemplar.
dilluns, de febrer 13, 2012
dissabte, de febrer 04, 2012
J. Edgar
Una crítica de la pel.lícula que coincideix amb el meu parer: obra d'una complexitat extraordinària, obra mestra. Tractada amb una cambra que posa una distància solemne i, alhora, sagaç, de cop, a velocitat de vertigen, ofereix primers plans d'humanitat fonda.
Una crítica de la pel.lícula que coincideix amb el meu parer: obra d'una complexitat extraordinària, obra mestra. Tractada amb una cambra que posa una distància solemne i, alhora, sagaç, de cop, a velocitat de vertigen, ofereix primers plans d'humanitat fonda.
divendres, de febrer 03, 2012
diumenge, de desembre 25, 2011
Hi ha vida després de la mort?
A en barbeta darrerament li ha crescut barba, trobo. Acudit fàcil, ja ho sé, i no estem per gracietes. En tot cas, o els polítics que governen (no és un acudit) casa nostra fan passes de gegant per cremar calories supèrflues, o noto a l'ambient que els que es cremaran seran ells, i molt ràpid. La indiferència, quasi somnolenta, amb què va tractar l'enervament de la Catalunya oficial el nou president de l'estat, necessita una resposta sinuosa i assossegada per part de Mas. Aquests nois, els millors, ja han demostrat sobradament que són les "hienes", ara cal que certifiquin algun grau de parentiu, per remot que sigui, amb els "guepards".
Hi haurà vida després dels morts?
Amaiur sembla disposat a ser finolis en política; l'edifici de la lendekaritza és de línies senzilles alhora que elegants, molt elegants, i el roig furiós de la sang no li escau. La burgesia basca està curada d'espants, potser per això el seu elitisme és rude, de pedra picada; no els ho posarà fàcil. Em pregunto si els abertzales es van permetre de dir no a la barroera Erc, la qual, de moment, no ha decebut els seguidors en entrar a l'hemicicle fent un joc de cadires (i perdent-lo) propi dels Marx. I dos ous durs, si me'ls deixa a bon preu.
A en barbeta darrerament li ha crescut barba, trobo. Acudit fàcil, ja ho sé, i no estem per gracietes. En tot cas, o els polítics que governen (no és un acudit) casa nostra fan passes de gegant per cremar calories supèrflues, o noto a l'ambient que els que es cremaran seran ells, i molt ràpid. La indiferència, quasi somnolenta, amb què va tractar l'enervament de la Catalunya oficial el nou president de l'estat, necessita una resposta sinuosa i assossegada per part de Mas. Aquests nois, els millors, ja han demostrat sobradament que són les "hienes", ara cal que certifiquin algun grau de parentiu, per remot que sigui, amb els "guepards".
Hi haurà vida després dels morts?
Amaiur sembla disposat a ser finolis en política; l'edifici de la lendekaritza és de línies senzilles alhora que elegants, molt elegants, i el roig furiós de la sang no li escau. La burgesia basca està curada d'espants, potser per això el seu elitisme és rude, de pedra picada; no els ho posarà fàcil. Em pregunto si els abertzales es van permetre de dir no a la barroera Erc, la qual, de moment, no ha decebut els seguidors en entrar a l'hemicicle fent un joc de cadires (i perdent-lo) propi dels Marx. I dos ous durs, si me'ls deixa a bon preu.
dissabte, de desembre 24, 2011
dimarts, de desembre 20, 2011
Brutal (via Barcepundit)
Fa dos dies sentia al monjo i antròpoleg, Lluís Duch, parlar a can Ramoneda (encara) de la credulitat com a una de les característiques mes esfereïdores d'aquests temps desemparaulats. Al costat -o junt amb, no s'exclouen del tot-, d'un cinisme inaudit, dóna un panorama per llogar-hi cadires.
Fa dos dies sentia al monjo i antròpoleg, Lluís Duch, parlar a can Ramoneda (encara) de la credulitat com a una de les característiques mes esfereïdores d'aquests temps desemparaulats. Al costat -o junt amb, no s'exclouen del tot-, d'un cinisme inaudit, dóna un panorama per llogar-hi cadires.
diumenge, de desembre 11, 2011
Sense experiència, exacte (via Maty als comentaris d' Una temporada en el infierno)
En este contexto, como advierte Willem Buiter, economista jefe del Citi, y que previamente diseñó el rescate islandés, “no se tiene mucha experiencia sobre la voluntad de los electores en tiempos de paz de soportar años de austeridad, crecimientos económicos negativos, y aumento del desempleo, pero eso es lo que se conseguirá, salvo que se opte por una reestructuración de la deuda, pública y privada”
En este contexto, como advierte Willem Buiter, economista jefe del Citi, y que previamente diseñó el rescate islandés, “no se tiene mucha experiencia sobre la voluntad de los electores en tiempos de paz de soportar años de austeridad, crecimientos económicos negativos, y aumento del desempleo, pero eso es lo que se conseguirá, salvo que se opte por una reestructuración de la deuda, pública y privada”
diumenge, de novembre 20, 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
