Exactament
Ja em feia mandra d'escriure-ho... i mira, és exactament el que volia escriure jo. Que sempre hagi de semblar que defenso els mateixos! A una ràdio nostrada, ahir al matí, el locutor deia tan tranquil que Aznar havia dit que Gadafi era amic seu... Diabòlica innocència que cada dia ens fa més burros i, per tant, més perillosos. Afegeixo, segons els resums de premsa que he llegit, el que va dir (sobre Síria, Iran, Líbia, Egipte, etcètera) Aznar als estudiants ianquis em sembla d'una solidesa inqüestionable.
dimarts, d’abril 19, 2011
dijous, d’abril 14, 2011
Falcons
—¿Cuál es su balance de Obama en política exterior?
—A Obama no le importa la política exterior, y sé que esto resulta difícil de comprender. Es diferente a todos los presidentes desde Franklin D. Roosevelt. La seguridad nacional no es lo que le hace despertarse por la mañana, lo que le motiva. Lidia con ella solo cuando se ve obligado, pero cree que le desvía de sus objetivos domésticos. Y atiende cada crisis de forma ad hoc. Libia es el ejemplo perfecto. Durante un mes, sus asesores decían no a una zona de exclusión aérea. De repente cambia de política y empezamos a lanzar misiles Tomahawk. Y diez días después declara que ya está. Al final, hemos dejado a franceses y británicos solos e incapaces de llevar a término la misión.
Sí, aquesta és exactament la impressió que en tinc. De tota manera, tampoc veig com es pot tenir un paradigma establert que permeti d'entomar els fets -brutals i sorprenents- que ocorren en aquest inici de mil.leni. Em temo que un tipus de paradigma així de sòlid només cau del cel en temps de guerra, com les bombes. I Obama, no ho oblidéssim pas, és premi Nobel de la Pau. Del càlcul tàctic, de l'ambigüitat, i, fins i tot, del desconcert, molts en diuen pacifisme. Però la gran superpotència occidental, sense la qual ni francesos ni anglesos... res de res, tampoc no hauria de donar sempre la impressió que només passava per allí, per a desesperació de la seva Secretària d'Estat, la qual, tot just iniciades les hostilitats, va i declara, per si no era prou clar, que plega de tot tan bon punt s'acabi el seu actual mandat.
—¿Cuál es su balance de Obama en política exterior?
—A Obama no le importa la política exterior, y sé que esto resulta difícil de comprender. Es diferente a todos los presidentes desde Franklin D. Roosevelt. La seguridad nacional no es lo que le hace despertarse por la mañana, lo que le motiva. Lidia con ella solo cuando se ve obligado, pero cree que le desvía de sus objetivos domésticos. Y atiende cada crisis de forma ad hoc. Libia es el ejemplo perfecto. Durante un mes, sus asesores decían no a una zona de exclusión aérea. De repente cambia de política y empezamos a lanzar misiles Tomahawk. Y diez días después declara que ya está. Al final, hemos dejado a franceses y británicos solos e incapaces de llevar a término la misión.
Sí, aquesta és exactament la impressió que en tinc. De tota manera, tampoc veig com es pot tenir un paradigma establert que permeti d'entomar els fets -brutals i sorprenents- que ocorren en aquest inici de mil.leni. Em temo que un tipus de paradigma així de sòlid només cau del cel en temps de guerra, com les bombes. I Obama, no ho oblidéssim pas, és premi Nobel de la Pau. Del càlcul tàctic, de l'ambigüitat, i, fins i tot, del desconcert, molts en diuen pacifisme. Però la gran superpotència occidental, sense la qual ni francesos ni anglesos... res de res, tampoc no hauria de donar sempre la impressió que només passava per allí, per a desesperació de la seva Secretària d'Estat, la qual, tot just iniciades les hostilitats, va i declara, per si no era prou clar, que plega de tot tan bon punt s'acabi el seu actual mandat.
dimecres, d’abril 06, 2011
Esquinçar-se les vestidures
M'explica la F. que han d'anar a fer gestions perquè, de moment, el consulat no vol repatriar el nen; segons entenc, no té doble nacionalitat, però la família el vol enterrar al seu país. Ens abracem i plorem molt. A mi, em costa molt plorar, però quan ho faig, entenc allò d'"esquinçar-se les vestidures".
Ara, espero en G. No sé com dir-li, eren amics des de petits. Potser ja ho sap, però no sabré què dir-li. O potser sí, tinc una llarga llista de coses que vull dir-li, però, a vegades, als nois, els costa d'escoltar les mares, sobretot quan no trobem la veu adequada, quan se'ns escapa la veu de quan eren petits.
Sento la veïna pianista teclejant l'Al.leluia de Haendel. No en sap res. Tant li fa, la música de fons.
M'explica la F. que han d'anar a fer gestions perquè, de moment, el consulat no vol repatriar el nen; segons entenc, no té doble nacionalitat, però la família el vol enterrar al seu país. Ens abracem i plorem molt. A mi, em costa molt plorar, però quan ho faig, entenc allò d'"esquinçar-se les vestidures".
Ara, espero en G. No sé com dir-li, eren amics des de petits. Potser ja ho sap, però no sabré què dir-li. O potser sí, tinc una llarga llista de coses que vull dir-li, però, a vegades, als nois, els costa d'escoltar les mares, sobretot quan no trobem la veu adequada, quan se'ns escapa la veu de quan eren petits.
Sento la veïna pianista teclejant l'Al.leluia de Haendel. No en sap res. Tant li fa, la música de fons.
dimarts, d’abril 05, 2011
Desuniformitzar
Això sí que és una mesura a promocionar (primer a copiar). Quan aquí, a casa nostra, se'n comencin a posar en pràctica algunes de semblants, amb tota la claredat d'idees sobre l'ensenyament que impliquen (em temo que caldrà, en definitiva, una nova llei), començaré a escoltar què hi diuen les nostres autoritats educatives.
Això sí que és una mesura a promocionar (primer a copiar). Quan aquí, a casa nostra, se'n comencin a posar en pràctica algunes de semblants, amb tota la claredat d'idees sobre l'ensenyament que impliquen (em temo que caldrà, en definitiva, una nova llei), començaré a escoltar què hi diuen les nostres autoritats educatives.
diumenge, d’abril 03, 2011
Z...psss
Presumiré d'haver-lo considerat sempre, desde el minut 1, un desastre per al/s país/os. És a dir, que no faig llenya d'arbre caigut perquè no hi he vist mai cap arbre.
Postdata: Ara que estan sortint diaris en català, a veure si en surt algun de sòlid (antònim de "liquid", en terminologia de Baumann). Sigui de dretes o d'esquerres, però que sigui. O, ja posats, que en surtin dos.
Presumiré d'haver-lo considerat sempre, desde el minut 1, un desastre per al/s país/os. És a dir, que no faig llenya d'arbre caigut perquè no hi he vist mai cap arbre.
Postdata: Ara que estan sortint diaris en català, a veure si en surt algun de sòlid (antònim de "liquid", en terminologia de Baumann). Sigui de dretes o d'esquerres, però que sigui. O, ja posats, que en surtin dos.
dissabte, de març 19, 2011
Més neocon que mai
Tampoc sé qui és el tal Portero, però l'anàlisi em sembla bona. Sí, escriu a LD, però és que... No sé què em passa, doctor... Em sento més neocon que mai. De fet, és fàcil: mai no he sigut neocon. Però, no té preu el que està passant.
Tampoc sé qui és el tal Portero, però l'anàlisi em sembla bona. Sí, escriu a LD, però és que... No sé què em passa, doctor... Em sento més neocon que mai. De fet, és fàcil: mai no he sigut neocon. Però, no té preu el que està passant.
divendres, de març 18, 2011
Al demostrar a los fanáticos que se equivocan no hay que olvidar que se equivocan aposta (Émile Herzog)
Aquests dies, quan intento esbrinar què hi diuen els científics, em topo quasi sempre amb aquest Fernández Ordóñez. No sé qui és, però escriu de manera clara i comprensible. I contundent.
Aquests dies, quan intento esbrinar què hi diuen els científics, em topo quasi sempre amb aquest Fernández Ordóñez. No sé qui és, però escriu de manera clara i comprensible. I contundent.
dilluns, de març 14, 2011
We are probably the first society in history to make people unhappy for not being happy
Pascal Bruckner (via Paraula d'Stone)
Pascal Bruckner (via Paraula d'Stone)
dilluns, de març 07, 2011
divendres, de març 04, 2011
Paraules d'un diplomàtic sens dubte jubilat
La venjança se serveix freda... si hi ets a temps. El veig per tot arreu i s'ho passa pipa, aquest jubilat.
(Via Nihil Obstat)
La venjança se serveix freda... si hi ets a temps. El veig per tot arreu i s'ho passa pipa, aquest jubilat.
(Via Nihil Obstat)
dilluns, de febrer 28, 2011
La lucidesa (via Ferrancab)
In politics, idealisme is frequently no more than an excuse for not recognizing unpleasant realities (Hannah Arendt)
Em permeto d'engreixar el missatge: L'optimisme innocent, que no prové d'una anàlisi acurada i fonda de situacions concretes, sinó que passa per ser una mostra de bona voluntat en general, a hores d'ara, em sembla una immoralitat.
In politics, idealisme is frequently no more than an excuse for not recognizing unpleasant realities (Hannah Arendt)
Em permeto d'engreixar el missatge: L'optimisme innocent, que no prové d'una anàlisi acurada i fonda de situacions concretes, sinó que passa per ser una mostra de bona voluntat en general, a hores d'ara, em sembla una immoralitat.
diumenge, de febrer 27, 2011
Portar-se bé
Vol dir, per exemple, abandonar la fabricació d'armes de destrucció massiva i deixar d'enviar terroristes als avions, les discoteques, etcètera (macabre, l'etcètera aquest). O sigui que -avui m'he llevat guerrera, sobretot quan he vist els titulars socialdemòcrates- : Gràcies, per una vegada, tampoc cal abusar, "Trio de les Açores". I això són fets constatables; després hi ha (si n'hi ha) els relats, les ideologies i les consignes.
Vol dir, per exemple, abandonar la fabricació d'armes de destrucció massiva i deixar d'enviar terroristes als avions, les discoteques, etcètera (macabre, l'etcètera aquest). O sigui que -avui m'he llevat guerrera, sobretot quan he vist els titulars socialdemòcrates- : Gràcies, per una vegada, tampoc cal abusar, "Trio de les Açores". I això són fets constatables; després hi ha (si n'hi ha) els relats, les ideologies i les consignes.
Els tres mosqueters
Cal recordar que, només amb el malvat Bush fill, per allò de les barbes, va començar "a portar-se bé", aquest "perla" sanguinari, la qual cosa inclou -no val a escandalitzar-se- fer negocis amb Occident. Espanya, sense anar més lluny: armes (negoci incrementadíssim els darers anys) per pertroli.
Cal recordar que, només amb el malvat Bush fill, per allò de les barbes, va començar "a portar-se bé", aquest "perla" sanguinari, la qual cosa inclou -no val a escandalitzar-se- fer negocis amb Occident. Espanya, sense anar més lluny: armes (negoci incrementadíssim els darers anys) per pertroli.
dilluns, de febrer 21, 2011
dissabte, de febrer 12, 2011
...mangas verdes
Sí senyor, les coses van anar d'aquesta manera. Ara tenim un 30 per cent (tenint en compte el nivell amb què s'aprova, us juro que podeu inflar la xifra escandalosament i no us equivocareu) de fracàs escolar, i no ens en sabem avenir.
Sí senyor, les coses van anar d'aquesta manera. Ara tenim un 30 per cent (tenint en compte el nivell amb què s'aprova, us juro que podeu inflar la xifra escandalosament i no us equivocareu) de fracàs escolar, i no ens en sabem avenir.
divendres, de febrer 11, 2011
Que tinguem sort
De moment, tal com diu l'entrevistat, a Occident se'ns gira feina. Em sembla que és el moment de jugar fort en favor -no sé de què em sona?- de la democratització de l'Islam. Oi que sí, Obama?
De moment, tal com diu l'entrevistat, a Occident se'ns gira feina. Em sembla que és el moment de jugar fort en favor -no sé de què em sona?- de la democratització de l'Islam. Oi que sí, Obama?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
