L'idioma, sí.

George Steiner, del qual només he llegit Antígones, estudi que em va deixar admirada per l'erudició literària i filosòfica de l'autor, diu, en relació al problema d'Euskadi, a una entrevista publicada a El país semanal d'ahir:

-Ese idioma tan misterioso es muy raro, muy poderoso. Quizá por eso a alguna de esa gente le resulta imposible aceptar el mundo exterior. Pero no estoy seguro de nada. De lo que sí que no tengo dudas es de que es un problema gravísimo.

També fa referència a l'idioma - i el problema- català, tot distintgint-lo de l'idioma -i del problema- gallec a partir de qüestions que li són plantejades per l'entrevistador:

- ¡Pero no me compare el catalán con el gallego! El catalán es un idioma importante, con una literatura impresionante. Pero el gallego ¿por qué ha de ser obligatorio en una universidad?

Arran de tot plegat, Steiner manifesta, molt de passada, la seva por a la divisió en petits grups regionals que s'esdevé a Europa:

- Y eso despierta el odio étnico, como el que existe en los Balcanes. ¡Fíjese también en lo que está ocurriendo en Bélgica!


Interessada i preocupada, també, per aquestes qüestions, segueixo l'estela del blog Epistolari, i llegeixo, El Estado fragmentado. Modelo austro-húngaro y brote de naciones en España, dels juristes Sosa Wagner i Sosa Mayor. De moment estic acabant l'anomenat pels autors, Quadern primer, és a dir, sóc a les acaballes de l'Imperi austro-hongarès, el darrer capítol del qual es denomina, precisament, Lenguas como trincheras.

I, finalment, com que darrera el mirall sempre estic jo, (esperándome, com li passava a Borges), més o menys fragmentada, em pregunto, sense respondre'm (de moment, no em cal), sobre si és cert que menystindria la meva llengua per tal de preservar la unitat política d'Espanya, sense la qual trontolla encara més una certa idea viable d'Europa.

El sindicat de policies jueus


Faig un incís en la pertinaç sequera paraulística, tot arrossegant-me pel passadís tropical, d'iglú a iglú, a la recerca de l'ordinador, per recomanar, amb aquell optimisme, una novel.la policiaca
que m'està fent petar de riure, El sindicat de policies jueus. No en sabia res quan la vaig encarregar al "Círculo", i doncs, l'he encertada. Sarcasme en la tradició de la novel.la negra americana, galeria de secundaris de luxe i un cert barroquisme ornamental que se li perdona per l'originalitat, un punt estrafolària, en la troballa de comparacions i metàfores. Encara no me l'he cruspida del tot, però d' aquesta nit no passa, i ja m'atreveixo a recomanar-la. Un estiu calurós amb una bona de lladres i serenos resulta molt més suportable.